931

Pròleg a La ciutat i el tròpic, Barcelona, Ed. Laia, 1985, p. 24.

932

Ibidem.

933

Vegeu «La estructura de los mitos» a Antropología estructural, Barcelona, Paidós, 1987, pp. 229-252, on parla del fet que el mite ha d'ésser llegit com una partitura orquestral, unint a la lectura diacrònica, la sincrònica, que harmonitza tots els seus feixos de relacions. Molt interessant resulta també el que diu a «Mito y música», dins Mito y significado, Madrid, Alianza Editorial, 1990, pp. 68-78, on tot resumint les seues Mitològiques, subratllarà que mite i música són màquines simbòliques d'abolir el temps, i que l'estructura de moltes formes musicals segueix inconscientment la dels mites. Hi caldria afegir, des de l'òptica de l'estructuralisme figuratiu, l'aportació de Gilbert Durand, a Les structures anthropologiques de l'imaginaire, París, Bordas, 1984, pp. 399-410, que inclourà tant les creacions mítiques com les musicals dintre les estructures cícliques, conciliadores de contraris, que tenen en el contrast dramàtic i en la repetició els recursos adients per a aconseguir una abolició simbòlica de la mort. Durand inclou dins les narracions mítiques la seva variant moderna més o menys banalitzada: la novel·la.

934

Cite per l'edició del Club dels Novel·listes, Barcelona, 1960.

935

Diccionario Oxford de la Música, II, Barcelona, Edhasa, 1984, p. 118.

936

Ibidem, I, pp. 535-536.

937

Els mateixos actes rituals els trobarem, entre d'altres llocs, al cap. IX, de la primera part, on el bany i l'afaitat constituexen actes purificadors.

938

Com ara en el descobriment del jaguar, al cap. VII de la segona part, en què el que havia d'ésser motiu de joia esdevé motiu de discordia.

939

«Perdut és ja tot lo goig de mon viure». L'elecció d'A. March per a l'epígraf no és, en absolut, gratuïta, i confirma la importància que els epígrafs juguen a aquesta novel·la. La consciència escindida del poeta de Gandia s'adiu perfectament amb la del narrador protagonista.

940

També resulta significatiu que Ferran de Pol haja eliminat l'scherzo de la simfonia originària. I és que a aquesta tràgica novel·la no hi ha joc per al virtuosisme lúdic.