37. E nos enuiam sempre una carta a Tamarit, quens fossem a ·I· dia sabut ab ses armes e ab conduyt de ·III· dies a Albelda⁴⁷¹, e nos seriem ali: e dixem an ·G· e an ·G· de Muntcada e an ·R· e an ·G· de Ceruera que ab lur linyatge fossen ab nos, e irem sobren Ponç⁴⁷². E mentre que les cartes anaren, fo don Pero Corneyl ab nos, e fom ·XIII· cauallers, e anam a Albelda e no hi trobam los de Tamarit ni els altres, sino tan solament en Bertran de Calassans, e en ·R· de Calassans ab ·LX· o ab ·LXX· homens a peu. E pesans molt quan los de Tamarit noy foren. Els de la uila Dalbelda tengren la uila establida ab escuts e ab balestes⁴⁷³ e ab altres armes. E dixem nos: Con la uila tenen els? E sempre lexam los cauals als escuders e aualam e prenguem nostres armes, e anamlos combatre, e tolguemlos la uila. E can los haguem tolta la uila a cap duna peça, anauen uinen alguns de⁴⁷⁴ Tamarit e feren nos parlar   -66-   pleyt, al sol post, quels assegurassem, e retiren nos lo castel.

38. E moguem daqui, e dixem: Anemnosen a Menargues que enans que ho sapien los haurem tolt molt del lur⁴⁷⁵. E foren nos uenguts cauallers de nostra companya, si que som be ·XXX· cauallers, e anam a Menargues. E dixem a la companya: Aturats uos, e nos irem aenant ab ·III· o ab ·IIII· cauallers de nostra companya. E foy en Rochafort ab ·III· altres cauallers que nons membren: e els homens erensen ia tots pujats al castel, ab lurs armes e ab tot lo conduyt que hauien pugut traure de la vila. E som a la porta del castell, e dixemlus: Barons, be sabets que la Comtessa es uostra dona, natural e ela no uol pas uostre destruyment ni que muyrats aqui, ni perdats re del uostre⁴⁷⁶: deualats a uostres cases e nos asseguraruosem per nom dela e de nos, que nous farem mal, ans uos deffendrem contra tots homens. E dix ·I· dels: Senyor, e que farem nos del castel quens ha comanat en Pons⁴⁷⁷ de Cabrera? E dixem nos: Ben sabets uos que mes ual la nostra senyoria que dom del mon, e nos guardaruosem que noy farets re contra fe: e daualats en bonauentura, e nos prenem uos sobre nostra fe. E dix ·I· dels: Pus lo Rey nos ho diu, aixi fassamho. Enans que hobrissen   -67-   la porta dixeren nos: E deitsnos uos que sobre uostra fe deualem? Och⁴⁷⁸, dixem nos. E els deualarensen ab ses armes e ab sa roba: e nos enuiam pels cauallers e uingueren, e quan ueeren quels cauallers eren tan pochs, tengrense per desastruchs⁴⁷⁹. E nos no hauiem carn nin uoliem pendre dels, e sobre aço, enuiam be ·XX· cauallers que correguessen a Balaguer, e aduyxerennos entre uaches e uedels tro a ·XVI· e compram lo pa el ui, e haguem carn en tro a ·III· dies.

39. E en tant uengueren nos companyes de Cathalunya e Darago, e som tro a ·CC· cauallers, e haguem homens de peu tro a ·M· e som a Linesola a cap del tercer dia. E nos en Linesola, altre dia mati fohi en ·R· de Muntcada, e armas tota la ost⁴⁸⁰ per combatre, e els empararen tota la uila. E uench en ·R· de Cardon: e dix: Confeylar uos hia, senyor, que nous compatessets, que de bons seruens hi ha, e nous ho ualria la preso de la vila lo mal quey poriets pendre, ni fer a la ost: e lexats me parlar ab els e ueure sius en poria traure bon pleyt⁴⁸¹. E nos nou uolguem escoltar: e anam nosen a la vila e combatemlos, e nos a peu ab aquels combatedors presem la vila. Els homens embarrarense en la força on hauia una torra molt bona e albacar, e aquel dia matex reterense, e quan foren retuts ·I· altre jorn⁴⁸² establim nostre castel.

40. E puys anamnosen a Balaguer per assetiar ell⁴⁸³: e passam lo riu a ·I· loc Almata appelat. E paramhi ·II· feneuols, e fo aqui en ·G· de Muntcada, e en ·G· de Ceruera, e richs homens Darago, e foren ab nos tro a ·CCC· cauallers⁴⁸⁴. E quant aguem estat ·VIII· dies en aquel loc, uench nos ·I· missatge den⁴⁸⁵ Menargues e den⁴⁸⁶ ·P· Palau qui eren dels melyors homens de la uila e dixeren: que si nos uoliem acabar lo feyt de Balaguer que enuiassem per la Comtessa que uingues, que era en Leyda, e ela quels demanas per la naturalea que hauien ab ela, e quan eren estats de son pare, que li retessen la vila, car lur dona⁴⁸⁷ era. E nos conoguem les paraules que eren grans e cubertes, e que nons podien enuiar missatge, can els ho uolien, per paor que hauien que no perdessen les persones, e enuiam lur missatge que molt lur ho grayem, e quels fariem be per la amor quens mostrauen, de guisa que ualria a els e a lur liynatge. E sobre aço, a cap de pochs dies, tornal missatge a nos, qui era escola joue e nons guardauem dell, e perseuera per aquels en aqueles paraules que primerament hauien dites. E dixemlus: Dues coses: els fan aço per si ab, o fan ho ab conseyl daltres: que mester es, que aquesta cosa es tan gran que si hom los hi hauia a contrari, que els nossien tan poderoses   -69-   que hom nols pusca deffer ço que fan: e demanamlos quan uolran que la Comtessa uinga en la ost. E dix aquel missatge: Enuiare e els e direls ho. E enuiaren nos a dir a dia sabut que ela uingues. E a aquel dia la Comtessa uench. A cap de ·IIII· dies o de ·V· tornarennos resposta e dixeren: que haguessem escudats e homens armats que anassen denant ella e ques acostassen a aquels del mur tant, tro posquessen hoir la sua paraula: e que ab la uolentat de Deu complirien la sua paraula e ço que a nos dit hauien. E sobre aço nos faem ho en aquela manera que empres hauiem ab els. E entene lo Comte que algunes paraules hauia entre nos e aquels de dins.

41. E ·I· dia, entre hora nona e uespres, en ·R· de Muntcada hauia la guayta dels feneuols de dia e de nuyt: e el estan a la gayta eren ab el en Sanço ·P· de Pomar fiyl den ·P· de Pomar, e en Bardoyl qui era batle feu de Castelfera, e ·A· de Robio caualler. E quan uiren los homens de Balaguer que tan pochs eren, e en ·G· de Cardona qui era de dins, exiren ab cauals armats per lo mur quey agren feyt portell, e entraren en lo uayl amagadament ab fayles seques e ontades de feu. E nos erem en la tenda den ·G· de Ceruera quel hauiem uengut ueer, estauem parlan ab el, e cridaren: A armes, a armes, quels feneuols uenen cremar, que fayles aduen enceses. E hauia en ·G· de Cardona ab si tro ·XXV· cauallers armats   -70-   e ·CC· homens a peu entre aquels qui portauen les fayles els altres. E exi ab el Sire Guilleumes, fiyl del Rey de Nauarra que hauia haut duna dona. E a don Sanç Pereç de Pomar no li poch soffrir lo cor quessaturas, e comença a fugir, e uenchsen a la host, e no romaseren ab en ·R· de Mutcada sino ·A· de Robio e en ·G· Bardoyl. E uench en ·G· de Cardona ab lança sobre ma, sobren, ·R· de Muntcada, e dix: Rendets uos, en ·R· rendetsuos. E dix en ·R·: A quim rendria, minyon podent, a quim rendria? E en tant meseren ·I· poch de foch a les cledes, que no, si podien be aturar, car nos ab los de la ost a peu los ueniem acorrer, e anam tro al feneuol. E Blasco. Destada arma ·I· seu caual per prouar los gonions: e pres ses armes tost e caualca sus e exi ab los de la ost son elm en sa testa e sa lança en sa ma, e Yoan Martineç Dezleua exi a peus escut abraçat e lespaa en la ma, e al entrar que els faeren consegui aquel de caual de layns, e esgarra ·I· caual al tornar que ells sen fayen can uolgueren cremar lo fenenol. E Blasco Destada entra be ·I· caualler ab sa lança sobre ma, e exisen menys de colp que no hi pres de negu dells, ni de pedra del mur del sus.

42. E al tercer dia la Comtessa fo uenguda, e dixemli les paraules denant en ·G· de Ceruera que nos hauiem haudes ab aquels de dins. E dix ela, que tot ço faria que nos li manassem, e que   -71-   uolentera diria aqueles paraules, sol que la guardassen de les segetes. E nos dixemli: que si fariem. E sempre faem armar be.L. cauallers ab escuts e ab perpunts uestits, e que fossen ab ela, e que la cobrissen, e ela caualcan en sa beslia dauala, e acostas al mur tant con hom gitaria una pedra pocha, e dixlos ·I· per ella: Sots aqui los de Balaguer? E els calaren, e no responeren la primera uegada. E dixlos: La Comtessa es aqui: es que son aqui los prohomens? E dix ·I·: Och, que uolets dir? E dix ·I· caualler: Pregaus la Comtessa que la escoltets ·I· poch, que dona es, e no pot alt parlar. E ela dix: Barons, ben sabets que fos de mon pare, seus, e fos naturals, e aixi con fos dell sots naturals de mi que so sa fiyla, on yous prech eus man per la senyoria que yo he sobre uos, quem retats Balaguer aixi con lo deuets retre a uostra dona natural. E els resposeren: Les paraules hauem hoides, e aurem nostre acort, e farem ço que fer deuem⁴⁸⁸, e no res als. E respos ·I· caualler de part de la Comtessa, e dix: Barons, la Comtessa uos graex molt can deits que farets⁴⁸⁹ ço que fer deuets, e aquela esperança ha en uos. E en tant tornassen la Comtessa en la ost⁴⁹⁰. E enuiarennos a dir al uespre per aquel escola qui anaua entre nos e els que fort be hauiem feyt. E trameserennos a dir quens acordassem nos e ela, e els aguisarien ·I· Rich hom que tingues Balaguer per en Pons⁴⁹¹ e per   -72-   la, Comtessa, que els no gosauen desrengar, per ço car hauien gran poder el castell, e nou porien acabar de tot en tot, mas sol que el Comte isques defora la uili per neguna rao, que els aguiarien⁴⁹² quel castel e la uila retrien⁴⁹³ a la Comtessa. E ·I· mati los prohomehs de la uila parlaren⁴⁹⁴ en ·I· terrat, e en Pons⁴⁹⁵ feu parar una balesta a ·I· balester, e feulos tirar una sageta en lo conseyl on estauen, e no feri negu. E con, dixeren els, e ab segetes nos hic tira hom? nos desfarem lo loch, e starem ço que fer no deuem per amor del⁴⁹⁶. E enuiarenli ·II· prohomens, ques maraueylauen fort dell, can ell los tiraua els estan en periyl de mort per lo Rey quils talaua la orta els estau, dessus, e que si el aixi ho uolia fer que altre conseyl haurien a pendre. E en Guerau e en ·G· de Cardona e lur conseyl ueeren quels homens uolien atendre⁴⁹⁷ a la Comtessa per aqueles paraules que, elals hauia enuiades a dir, e ques conseylaeuen menys dels,: e que res no sabien de lur conseyl, faeren parlar pleyt a nos que metrienlo castel en poder den ·R· Bñ·G· Dager, e que fos uist lo dreyt en poder nostre entre els e la Comtessa. E els homens de la uila e enuiaren nos missatge que ho fessem que tot ho hauiem goanyat, sol quel Comte isques de fora. E nos parlam ab en ·G· de Muntcada   -73-   , e dixemli que aquest pleyt nos uolien fer, ço es assaber: que retrien lo castell en ma den ·R· Bñ·G· Dager, e ell quel tendria en faeltat, e que aquel que goanyaria lo pleyt entre en Guerau e la Comtessa que li retes el lo castel. E respos en ·G· de Muntcada e dix: Aço no tench yo per cosa que uos deiats fer, que pus uos sots aqui, mester es que acabets tot lo uostre enteniment, e que no partescats daqui tro quel loch sia uostre. E nos no li hauiem descubert encara ço que hauien parlat ab nos los de dins. E nos dixemli: En ·G· mes ual giny que força, jassia que uos digats ço que dir deuets, uuyl uos descobrir lo secret⁴⁹⁸ on jo uuyl fer ço que uos dire: los meylors homens de la vila han parlat ab nos, e han nos dit quens retran la vila del castel, e per ço uench la Comtessa aqui, e faç uos saber que si aquest castell ue en poder den ·R· ·Bñb· Dager tantost con en Guerau sia⁴⁹⁹ fora, tingats lo castell per nostre e la vila, e nos calra hauer reguart daquela faeltat que uenga en son poder, que ans ho perdra ades. E dix el: E deits mo uos aixi? Och, dixem nos, e axis ho deim que ades ho ueurets.

44. E en tant enuiam ·I· missatger an Guerau de Cabrera e els de la uila, que atorgauem la feeltat quens tingues en ·R· Bñ·G· Dager. Et en Guerau no hauial sen de Salamo, e donas paor dels de la uila: e hauia ·I· astor⁵⁰⁰ mudat molt bo é molt bel, e pres son astor en sa ma, e passal pont, sempre   -74-   enuians missatge en Bñ·G· de Finestres, que era apparaylat de liurar lo castell an ·R· Bñ·G· Els de la uila enuiaren nos missatge que enuiassem⁵⁰¹ nostra senyera e que els la metrien en lo castell. E enuiam ·I· caualler ·V· escuders qui anaren ab la senyera que tenien cuberta e una lança que leuauen⁵⁰² en que la metessen can serien el castell. E en Bñ·G· de Finestres parlaua ab nos, e deya que enuiassem en ·R· Bñ·G· Dager, e que prengues homenatge, e que prengues los castell en la faeltat. E nos hauiem enuiada la nostra senyera el castell, tenienlo a paraules, e el cuytauans quel desliurassem quel Comte sen uolie exir. E nos anauem esgardan quan ueuriem la nostra senyera el castell, e uimla, e dixemli: En Bñ·G· de Finestres, anaruosen podets uuymes que Balaguer es nostre. Con uostre dix el. E nos dixemli: Guardatsho, que ueus la nostra senyera en lo castell. E el ach gran uergonya e gran dolor, e anassen si que anc no dix res. El Comte anassen a Montmagastre.

45. E hagren de conseyl que enuiassen a Agremunt en ·G· de Cardona, e anaren la be ab ·XV· cauallers. E quant hoyren los Dagremunt que pleyt se paraula entre Balaguer e nos, parlaren ab en ·R· Jafa Dagremunt e ab daltres de la uila, que si la Comtessa uenia a Agremunt quel li restrien. E aço parlas ans que Balaguer fos pres. E   -75-   en ·R· de Muntcada feu parlar an Bñ·G· de Peraxens. E dix en ·R· de Muntcada a nos e a la Comtessa e an ·G· de Muatcada e an ·G· de Ceruera e a nostre conseyl, que si Balaguer era pres que pensassem danar a Agremunt quen Bñ·G· de Perexens era uengut a el, e queu hauia acabat quel nos rendrien. E quant haguem liurat lo castell de Balaguer a la Comtessa, anamnosen ab ela a Agremunt, e albergam en la costa de la serra Dalmenare a uista Dagremont. E quant uiu en ·G· de Cardona que nos erem albergats en aquel loch exissen de nuyts, e tranuyta: e quan hoim dir que el sen era exit al mati, leuamnos, e metem la Comtessa dins al castell.

46. E enuiaren nos missatge los de Pons quey anas la Comtessa, e fo nostre acort quey anas. E nos noy uolguem anar perço car no hauiem desafiat en ·R· Folch quel tenia⁵⁰³, perque nons erem desexit del, ni el de nos. E anahi la Comtessa e troba la uila erma, e ana ab ela en ·G· de Muntcada, e en ·R· de Muntcada, e tota la companya⁵⁰⁴, de nos en fora que romanguem ab ·V·⁵⁰⁵ cauallers, e eixiren los de la uila ab homens a caual, a caual a torney. El castla a caual ab aquels qui eren ab el, e aquels altres qui anaren ab la Comtessa armaren los cauals, e brocarenlos entro quels enbarreraren prop del castell. E segons que a nos   -76-   dixeren, hauia hi mes feyt darmes en·Bñ· Dezlor frare del sagrista de Barçelona. E aquel matex dia al uespra enuiaren nos missatge en ·G· de Muntcada en ·R·⁵⁰⁶ que anssem la en totes guises, que si nos hi anauem lo castell hauria⁵⁰⁷ la Comtessa, e que daltra guisa nol poria hauer. E dixem nos: Con hi iriem nos que nos nons som desexits den ·R· Folch, e el te lo Castell? E els dixeren: Sapiats que si uos noy anats no haura lo castell la Comtessa, e si uos hi anats haura la Comtessa lo castell. E dixemnos: Quey fariem nos can hi ferem? E dixeren els: Ab que uos los digats els conseylets que reten lo castell a la Comtessa, retranlo. E dixem nos: Aço farem nos saluan lo dret den ·R· Folch si negun dret hi ha. E sobre aço anam la, e faem lexar los cauals e les armes de tots aquels qui anaren ab nos. E aquel mati que nos hi fom deualarem dels homens de la uila a nos, be ·XX·, e el castla ab els. E dixemlos: perque hauien enuiat per nos? E dixeren els: Demanamuos de conseyl, del castell, quen farem ne que no? E dixem nos: Conseylamuos en aquesta manera: que yo e la Comtessa prometa, el castla e a uosaltres, quel dret quen ·R· Folch ha en aquest castell que li sia saluat, e que uos assegurets be a nos que pus ela cobra laltre comtat per iuhiy de. nostra cort, e per dret, e per rao, els altres lio atenen, que uos quel li atenats, e que li retats son castell. E sempre reterenlo. E enuiam a Oliana, e quan   -77-   saberen que retut era lo castell de Pons, reterense sempre a la Comtessa. E no uolien re demanar en nom de nos pel dret que ela hauia.

47. E passat mig any nos fom a⁵⁰⁸ Tarragona. E uolch nostre Senyor que menys de cort, que nos no hauiem manada, foren ab nos la major partida dels nobles de Cathalunya, e per nom don Nuno Sanxe qui fo fiyl del comte don Sanxo⁵⁰⁹, e en ·G· de Muntcada, el comte Dampuries, en ·R· de Muntcada, e en Guerau de Cerueylo, e en ·R· Alamany, e en ·G· de Clarmunt, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia, senyor de Torroela. E conuida en ·P· Martel ciutada de Barçalona, e que sabia molt de mar, a nos e a tots aquels nobles qui eren aqui ab nos. E sus quant nos haguem prop de menjar, leuarense paraules entre ells. E dixem: Quiyna terra era Maylorques, ni quant, te son Regne? E demanarenho an ·P· Martel, perço con era comit de galees, e en ·P· Martel dixlos quels en diria noues perço car ja hi hauia estat una uegada o dues, e afayçonaua⁵¹⁰ que la ila de Maylorques tenia tro a ·CCC· miles⁵¹¹ que la uolien en torn: e Manorcha era contra la part de Serdenya contra aquela yla que era a la part de Grech: E Euiça que   -78-   era a la part de Garbi: e Maylorcha era cap de les altres yles, e fayen ço quel senyor de Maylorques los manaua, e hauia hi una altra yla en que habitauen sarrains que hauia nom la Formentera, e era prop Diuissa, e hauia de freu de mar entre Iuiça e la Formentera una mila. E quant aguem menjat uengren denant nos e dixeren: Senyor, nos hauem demanat an ·P· Martel de ço que creem que a uos plaura, duna yla que ha nom Maylorques, e en aquela yla ha Rey, e deius aquel Regne ha altres iles, Manorques, e Iuiça, e aquestes son subiugades al Rey de Maylorques, e eço que Deus uol no pot negu desuiar ni tolre, e plaeruos ha, e tindrem per bo que uos aquela yla conquirats per dues raons: la primera que uos ne ualtres mes e nos, laltra que sera cosa maraueylosa a les gents que oyran aquests conquesta que prengats terra e Regne dins en la mar on Deus lo uolch formar. E nos escoltam les lurs paraules e plaguerennos molt. E responemlos: Molt som pagats daquest pensament que nos ueem fer a uosaltres, e perço que nos hi haiam a fer no romanga. E en aquel loch mantinent aguent acort e conseyl que faessem nostra cort general en Barçalona e que fos cort general del arquibisbe de Terragona, e dels bisbes, e dels abats, e daquels Richs homens que dessus hauem dits, e dels ciutadans de Cathalunya, e que aquel dia fossen en Barçalona ab nos.

48. E aquel dia, en lo qual nostra cort hauiem manada, som en Barçelona nos e larquibisbe, els bisbes, els Richs homens aytambe. E quan uench en laltre dia que la cort fo iustada, foren tots al nostre palau antich Pi lo qual lo Comte de Barçelona feu bastir. E sobre aço quan foren tots denant nos començam nostra paraula en esta manera: ¶ Illumina cor meum Domine uerba mea de Spiritu Sancto: On nos pregam a nostre Senyor Deus e a la Verge sancta Maria mare sua que nos puxam dir algunes paraules que sian a honor de nos, e de uos qui les escoltarets, e que sien a plaer de Deu e de la sua mare nostra dona sancta Maria: car nos uolemi parlar de bones obres, car les bones obres uenen del e son, e aqueles paraules que nos uos direm seranho, e plassia a el que nos les puxam adur a acabament.Certa cosa es quel nostre naximent se,' feu per uirtut de Deu, car nos uolien be nostre pare ni nostra mare, e si, fo uolentat de Deu que nasquem en aquest mon: e quan nos uos dixessem les condicions ni les maraueyles que foren al nostre naxement, grans ferian, mas lexarnosem perço car al començament del libre se demostre. Mas beu sabeum per cert que uos sabets que nos som uostre senyor natural, e som sols, menys de frare e de sorque nostre pare no ach en nostra mare, e uinguem entre uos joue de jouen de ·VI· anys e mig, e trobam Arago e Cathalunya torbats, que los uns uenien contra los altros, e no sacordauen en neguna re: que ço que   -80-   los uns uolien nou uolien los altres, e hauiets mala fama per lo mon, per les coses que eren passades. E aquest mal nos no podem adobar sino per dues maneres; ço es, per uolentat de Deu quens endreç en nostres affers, e que començem tals coses e a uos e a nos, que a el: uinga de plaer, e que la cosa sia tan gran e tan bona que la mala fama que es entre uos ques tolga, car la claror de les bones obres desfa lescuredat. On nos uos, pregam molt carament per dues raons, la primera per Deu, la segona per naturalea que nos hauem ab uos, que uos quens donets conseyl e aiuda en ·III· coses, la primera que nos puscam nostra terra metre en pau, la segona que nos puscam ferir a nostre Senyor en est uiatge que uolen fer sobrel Regne de Maylorques e les altres iles que pertanyen a aquela: la terça que haiam conseyl de hauer, en manera que aquest feyt puscam complir a honor de Deu. E aço dit faen fi a les nostres paraules.

49. E leuas larquebisbe de Terragona per nom Nesparech, per prechs quels Richs homens li faerem que uolien que parlas primer, e respos nos en esta manera: Senyor, be conexem que uos fots uengut joue entre nos, e que hauets ops conseyl gran a tan grans paraules con uos hauets proposades aqui: e nos acordarnosem. E responorderem tots en tal manera que sera a honor de Deu, e de uos, e de nos. E en ·G· Muntcada respos   -81-   per los nobles e per el, e dix que molt graya a nostre Senyor lo bon proposit que el nos hauia dat, e car la cosa era gran e de gran noblea, no podien respondre menys de gran conseyl, mas aco deim denant tots, quel conseyl sera tal que uos lo deu rets pendre, e nos donar. E dixeren los de les ciutats, en Bñ·G· Girart qui era de Barçalona, qui respos~ per els, e leuas e dix: Nostre Senyor qui es senyor de uos e de nos, uos ha mes en uolentat daquesta bona paraula que uos nos hauets dita, e placia a el que nos puscam respondre en tal manera que uos puscats complir uostra uolentat a honor de Deu e de uos, e haurem nostre acort ab els ensemps, e respondrem uos. E dix larquibisbe: La clarecia sacordara a una part, e els Richs homens a altra, els Ciutada⁵¹²hauran lur acort per fi. E tengren ho tuyt per bo. E en aquesta manera aquel dia partis la cort, e els acordarense, e al terçer dia responeren nos, e sobre aço fom en secret conseyl a una part, e forenhi los Richs homens, e parlaren ab nos ans que larquibisbe nils bisbes. E leuas lo Comte Dampuries e dix: Açous⁵¹³dire yo ans de la resposta queus deuen fer los uostres nobles: si homens del mon an mala fama nos si la hauem bona, ço es, que la soliem hauer, e uos sots uengut entre nos con nostre senyor natural, e es mester que uos fassats tals obres ab nostra aiuda, quels pretz que hauem perdut quel   -82-   cobrem, e en esta manera lo cobrarem si uos prenets ·I· Regne de sarrains, ab aiuda de nos, que sia dins mar, e tota la mala fama que nos hauem tolrem de nos, e seral meylor feyt que chrestians faessen ·C· anys ha, e ual mes que nos muyram, e que cobrem lo bon prets que soliem hauer, e la bonea que solia hauer nostre linyatge e nos, que uiure en esta mala fama en que som, perqueus dic que en totes guises del mon, per mon conseyl se faria aquest feyt. E a aquesta paraula quel Comte Dampuries ach dita, secordaren tuyt. E cascu dix bones paraules axi con podia a enagament del feyt. E aquela uesprada fo empres que al mati fos cort general. e que respondrien els primers per tal que anagassen la clerecia els Ciutadans, e enuiam pels Richs homens, al arquebisbe, e als abats, e als bisbes que fossen denant nos al mati per fer a nos la resposta.

50. E quan uench al amti celebrades les misses matinals tuyt uengren a la cort, e donarenla paraula an ·G· de Muncada, e que la mostras segons que els hauien acordat. E el leuas en peus e dix: Senyor, uera cosa es que Deu feu a uos per reger a nos, e feu nos per tal queus feruissem be e leyalment, e nous porem seruir be ne leyalment si uostre prets e uostra honor no pujauem a nostre poder, car lo nostre pujament es pujament de nos, e el uostre be aconsich a nos,   -83-   donchs be es rao que quant aquests ·II· bens sacorden que nos dejam uoler: e en semblan que aquest feyt de que uos nos hauets parlat de conquerir lo Regne de Maylorques qui es dins mar, queus fera maior honrament que sin conqueriets ·III· en terra, e en la uostra honra deuem, senyor, punyar sobre totes les coses del mon, on nos uos deim sobrels ·III· conseyls que uos nos hauets demanats, que metats pau en uostra terra, e queus aiudem en guisa que aquest feyt se pusca complir a honor de uos e de nos: primerament que fassats pau e treues per tota Cathalunya e aquels quey uolran esser quels metats tots en uostre scrit: e don Nuno qui es aqui, qui es net del Compte de Barçalona, sera en esta pau en una ab nos, per dues raons, una per lo bon parentesch que ha ab uos, altra per les bones obres que uos uolets fer, e si negu noy uool esser de Cathalunya nos li farem esser si li pesa o li plau: e demes uolem que prengats lo bouatge sobre nostres homens, e donam nos ho en do, car ja altra uegada lauets pres per uostra dretura⁵¹⁴ aixi con es usat dels Reys quel prenguen una uegada, mas aquest uos donam per gracia e per amor per tal que uos façats be uostres faenes.E profir uos que yo e mon liynatge uos hi irem seruir ab ·CCCC· cauals⁵¹⁵ armats, e aquels, tant tro que Deus uos haia donat la yla de May lorques ab les senyoreies de les altresyles que son entorn, de Manorques, e, de Yuissa. E nons partirem de uos   -84-   tro la conquesta sia complida: e don Nuno els altres diran per si la aiuda cascu queus faran, e pregam uos que pus nos fem, aquestes ·III· coses per uos quens donets part en la conquesta que uos farets ab nos, e aytambe en les coses mouens com en les feens, car beus ho seruirem, e uolem hauer part per tal que totz temps sia memoria del seruici que nos uos farem. E ab aytant feu fi a ses paraules.

51. E leuas don Nuno Sanxes qui fo fiyl del Comte de Barçalona, e dix⁵¹⁶ Senyor, la paraula quen ·G· de Muntcada uos ha mostrada es molt bona, e parla be per el e per son linyatge, e yo, uul uos respondre per mi:~ nostre Senyor quius feu uolch que uos fosses nostre Senyor e nostre Rey, e pus a el plach be deu plaure a nos e a mi de tot en tot pel parentesch que he ab uos, e per la senyoria que uos hauets sobre mi, que si uos hauets honrament ni pujament ma part hi he yo, pus Deus uolch que yo fos de uostre linyatge: la obra es bona, per aquesta rao car es obra de Deu e, qui ab Deu fa ses faenes no les pot mal fer. Les paus e les treues uos atorch per mi e per la terra que uostre pare me dona, ço es a saber Rosseylo, e Conflent, e Serdanya, e tinchla de mos dies, e don uos hi que puscats fer bouatge, e sobre tot aço anare⁵¹⁷ ab uos ab ·C· caualers armats   -85-   a ma messio, e uos quem donets part de la terra e del moble per aquels que yo menare a caual e a peu, e aytambe per los lenys armats, e per les galees questien armades per mi, e seruir uos he en aquela terra tro que Deus lius do a goanyar. E quan don Nuno ach fenida sa paraula leuas lo Comte Dampuries, e dix: Senyor, aquest feyt que uos uolets començar nol poria hom sobreloar, car el mostra sa bonea que ha, car be ne pot esdeuenir, e promet uos quey hire ab ·LX· caualers ab cauals armats. E iassia que Deus maja fet Comte Dampuries, en ·G· de Muntcada es lo meylor hom de notre linyatge, el pus noble: car el es senyor de Bearn e de Muntcada que te per uos, e de Castel uiy⁵¹⁸ que es son alou, e atorch les paraules que el ha dites. E en aquel compte dels ·CCCC· caualers met aquels ·LX· meus, car tot nostre linyatge los uos hi leuara, e daquela part que promesa es a el e als altres que donets a mi per los homens de caual e de peu que joy menare, car tots los caualers que nos nils altres hi haurem tots iran ab cauals armats.

52. E sobre aço leuas larquibisbe de Terragona, e dix: Uiderunt occuli mei salutare tuum. Aquesta es paraula de Simeon quant reebe nostre Senyor entre sos braces que dix: Uist han los meus uuls la tua salut: e els meus uuls ueen la uostra salut. E yo met hi aytant, iassia aço que   -86-   la escriptura nou diga, que pus nos ueem la uostra uehem la nostra. E aço es la uostra salut cant uos començas dobrar de metre uostre cor en bones obres. E aço es la nostra can uos pujarets en preu, e en honor, e en ualor, car si la uostra ualor ni el uostre pujament fan obres de Deu, tenim uos per nostres, e aquest pensament que uos e aquests nobles qui son ab uos aqui hauets pensat, e uolets començar, es honor de Deu e de tota la cort celestial, e a prou que uos e uostres homens reeben e reebran en aquest mon, e en laltre qui es senes fi, e axi placia a nostre Senyor qui aquesta cort ha aixi aiustada que sia al seruici del e a prou de uos, e de tots los nobles que aqui son aiustats, que cada un dels uostres nobles uos fan profirença tal que los ho deuets molt grair, e quant Deus uos donara aquest Regne que hauets en cor de conquerir, e els ab uos⁵¹⁹, que uos quels hi façats be, e que partats les terres els mobles ab aquels que aço uos uolran aiudar ne seruir, e dir uos he aytant per mi e per la Esgleya de Terragona que jo de feyt darmes nom use anch, e so de tan gran temps que noy poria trer mal: mas en quant son los meus bens ni els homens meus uos do poder queus en seruats⁵²⁰ aixi con fariets dels uostres. E si negun bisbe ni abat uos hi uo seruir ne anar sa persona, quens plaura molt, e quels en dam solta de part de Deu, e de nos, car a tan bon ardit con aquest tot hom uos hi deu aiudar⁵²¹, e de   -87-   paraula e de obra: e Deus, qui uench en terra per nosaltres a saluar, uos leix fenir aquell feyt els altres a la uoluntat uostra e nostra.

53. E en tant leuas en peus lo bisbe de Barçalona per nom en Bñ·G· de Palou, e dix: De uos pot hom dir la semblança quel Pare enuia a nostre Senyor Ihesuchrist fiyl de Deu qui hauia nom excelsis, car hi era nostre Senyor fiyl de Deu, e Moysen, e Elies, e sent Pere. E dix sent Pere: Ben seria couinent que faessem aqui ·III· lochs de tabernacle: lo primer a nostre Senyor Ihesuchrist, e laltre a Moysen, e a Elies altre. E en tant uench gran tro del cel, e caegren tots en terra, e quant foren tots cauts leuarense espauentablament. E uench la nuu del cel, e baxas contra els, e dix: Ecce Filius meus dilectus qui in corde meo placuit. E aytal semblança pot hom fer de uos qui sots fiyl de nostre Senyor quan⁵²² uolets perseguir los enemichs de la fe e de la creu. E yo he fiança en el, que per aquest bon proposit que uos hauets haurets lo Regne celestial. E yo profir uos per mi e per la Esglesia de Barçalona ·C· cauallers o pus a ma messio entro que Deus uos do a conquerir aqueles illes de Maylorques: e quem donets ma part per. los homens que joy menare, aytanbe per los marines con per los caualers. E sobre aço dix lo bisbe de Gerona: A nostre Senyor graesch jo la bona uoluntat que Deu ha   -88-   donada a uos e a uostra cort, e poria molt dir en laor daquesta bona obra si dir hi uolia: mas lo nostre arquibisbe, el bisbe de Barçelona, e en ·G· de Muntcada, e don Nuno, e el Comte Dampuries uos hi han tan dit que compliment ha a aço que dir uolia. Mas profir uos per mi, e per la Esglesia de Gerona, que ire ab uos ab ·XXX· cauallers, e uos quem donets aquela part segons que darets als altres.

54. E leuas labat de sent Feliu de Guixols, e dix que irie ab nos ab ·V· cauallers be appareylats. E puys leuas lo prebost de Terragona, e dix: Yo no he tants cauallers con els, mas seguir uos he ab mi quart de cauallers⁵²³,.e ab una galea armada. E fenides estes paraules leuas en ·P· Grony, e dix: Senyor, a Deu graim tota la Ciutat de Barçelona la bona uoluntat que Deu uos ha donada, e hauem fiança en nostre Senyor que uos la acabarets a uostra uolentat: e proferim uos primerament los corsos, e les naus, e els lenys que en Barçelona son per fer seruiy a uos en aquesta ost honrada, a honor de Deu: e faremho en tal manera que quen retenrem, uostre grat per tostemps per lo seruici que ara us farem: e perço noy uolem pus metre de les ciutats, e car non hi ha plus sino Barçelona. E Terragona, e Tortosa, acordarense a la paraula quels prohomens de Barçelona dixeren.

55. Ab tant les paraules hoides dixeren quels faessem carta, segons quel partiment seria de les terres que nos goanyariam ab els, e dels mobles: e la forma de la carta fo aytal que segons los cauallers, e els homens armats ni les naus ni les galees ni els lenys ni larmament que iria en eles, que nos quan nostre Senyor nos hauria dada aquela uictoria quels en desfem part, e a aquels qui irien ab nos, a caual ni a peu, e aytambe per los gornimens que aportarien. E aquesta part que fos donada del goany quey faria per totes coses el uiatge aquel entro que la ost fos partida, e açols prometem en la fe de Deu, e en la nostra que açols atendriem sens corrumpiment, e els quens seruirin be e leyalment, e que noy metrien plus domens sino daquels quey passarien. E ueus lo començament.que nos faem de passar a Maylorques: e enpresem dia que a migant Maig fossem tuyt a Salou. E ab aytant partis la cort, e cada un pensas de appareylarsi. E fo pres sagrament de tots los nobles quel primer dia de Mag fossen a Salou tots ab tot lur appareylament per passar a Maylorques, e que noy falissen. E aquel dia fomhi nos, e estiguem aqui entro a entrada de Setembre en aguiar lo passatge, e esperan naus, e lenys, e galees quens uenien: e perço esperauem tant que lestol fos complit. E ach ·I· partida del estol a Cambrils, e la major partida, on nos erem, fo en lo port de Salou, e en la plaja, e els altres foren, en Terragona car eren   -90-   daquel loch. E la quantitat del estol fo aytal quey ach ·XV· naus complides, e ·XVIII· tarides, e ·XII· galees, e entre buces et galiotz ·C· e aixi foren ·CL· lenys capdals menys de les barques menudes.

56. E enans que moguessem, ordonam lestol en qual manera iria: primerament que la nau den Bouet⁵²⁴ en que anaua en ·G· de Muntcada que guias e que portas ·I· faro de lanterna, e la den Carros que tingues la reraguarda, e que leuas altre faro de lanterna. E les galees que anassen entorn del estol, que si neguna galea uongues al estol ques encontras ab les nostres galees. E moguem lo dimecres mati de Salou ab loratge de laterra, car per lestatge lonch que hauiem feyt tot uent nos era bo sol que moure nos pogues de la terra. E quant uirein los de Terragona els de Cambrils quel estol mouia de Salou feren uela, e faya ho bel ueer a aquels que romanien en terra e a nos que tota la mar semblaua blancha de les ueles, tant era gran lestol. E nos moguem en la darreria del estol en la galea de Montpestler, e faem recuylir ben ·M· homens en barques que uolien anar ab nos que negu noy passara. E quant nos aguem anat en tro a ·XX· miyles de mar mudas lo uent al lebeg, e uengren los comits de la nostra galea a nos ab acort dels nautxers, e dixeren: Senyor., uostres som naturals e som uos tengutz de, gardar uostres membres e uostre cors, e de donar   -91-   a uos bon conseyl a tot nostre saber: e dixeren: Aquest temps de lebeg que nos hauem no es nostre ni de uostre estol: ans uos es tant contrari que non porets pendre⁵²⁵ en tota la yla de Maylorques: e per nostre conseyl uos fariets la uolta, e tornariets a terra, que Deus uos dara temps en breu perque porets passar. E nos quant aguem hoida la lur paraula e lur conseyl, dixemlos que esta nos no fariem per re, car molts ni hauia qui eren en lurs naus que per lo mai quels hauia feyt la mar sen cren fuyts, que no eren gosats passar ab nos, e si nos tornauem en terra quens desempararien, si donchs no eren homens de ualor. E nos anam en est uiatge en fe de Deu, e per aquels que nol creen, e anam sobre els per dues coses, o per conuertirlos ho per destruhirlos, e que tornen aquel Regne a la fe de nostre Senyor, e pus en nom del anam, hauem fiança en el que el nos guiara. E sobre aço qun uiren los comits de la galea que aquesta era nostra uolentat, dixren nos que els hi farien lur poder, e que aquela fe que nos hi hauiem que aquela nos guiaria. E ia uench la ora del uespre, e aconseguis la nau, prop del, primer son, den ·G· de Muntcada que tenia la guia, e exim a la lanterna, e saludamlos, e demanamlos qual era l a nau, e els a nos qual era la galea, e resposeren los de la galea que era la galea del Rey, e dixeren que   -92-   la lur era la nau den ·G· de Muntcada, e anamnosen per ueles: e aixi con moguem derrers de Salou, al primer son fom primers de tots los altres, e anam tota aquela nuyt ab uent al lebei·G· E anam ab les orçes aytant com anar poguem nos e tots los altres: e aixi com anam la nuyt denant lestol no mudam ne calam, e lexam anar la galea tant con podia anar. E quant fo entre ora nona e uespres enfortis la mar pel creximent del uent, e feu tanta de mar que en la terça part de la galea de part de proa que passaua dessus la aygua de les grans ondes de la mar cant uenien. E cant uench que aquesta mar haguem correguda, prop del uespre, ans quel sol se pongues cessa lo uent, e al cessar que feu lo uent ueem la yla de Malorques, e destriam la Palomera et Soller e Almeru ·G·

57. E sobre aço dixeren que pus uehiem la yla, que tenien per bo que faessem calar, si nos ho uoliem, que si no ueurien nos de la terra. E nos dixemlos quens playa, e faem calar. E quant aço aguem feyt fo la mar abonançada, e dixeren nos que farien encendre una lanterna, mas hauien paor quels ueessen les guardes de Maylorques. E nos dixemlos que conseyl hi podien pendre, que metessem de la part de la yla una barraga, e que metessen la lanterna prop⁵²⁶, et quel drap que, cobris de part de la montanya la lanterna,   -93-   e que la ueuria lestol. E dixeren nos que ho tenien per bo: e faem ho. E nos estan ayxi uim lanternes en naus, e en galees algunes, e coneguem quens hauien uists, e que uenia lestol. E quan uench prop del primer son uengueren nos dues galees, e demanamlos de noues del estol. E dixeren nos que tot uenia aixi con podia uenir. E quant uench a la mija nuyt uim entre naus, e galees, e tarides be ·XXX· tro en ·XL· E faya bela luna, e uench nos ·I· oreg de uent de part de garbi, e dixemlos nos que ab aquel poriem anar a Polença, que aixi era estat acordat quel estol arribas a Polença. E faem uela, e aixi con la uaeren fer a nos faerenla aquels qui pogueren ueer la nostra uela qui eren en aquela mar en que nos erem. E nos que anauem ab aquela bonança, e ab aquel, dolç temps que hauiem, uench⁵²⁷ una nuu contra uent a la Proença, e dix ·I· mariner de la galea, en Bñ·G· Gayran per nom, qui era comit: Nom asaut⁵²⁸, daquela nuu que ueg de part de uent de Proença. E ell mana que estiguessen los mariners apparaylats los uns a la puja, los altres a la orça de popa, els altres a la orça de proa. E quant ach ordenada sa galea, que estiguessen. apparaylats, uench lo uent de sobre part de la uela: e al uenir del uent cridal comit: Cala, cala. E les naus e els lenys que uenien entorn de nos foren en gran enbarch e en gran pena de calar. E hauia gran crida entre els, car lo uent soptosament, car era, belumena⁵²⁹. E calam nos, e tots los altres, e feu mal mar que referia aquest uent a la Proença al uent de libeig que feyt hauia. E totes les naus, e les galees, e els lenys que eren entorn de nos e en lestol estigueren a arbre, sech. E daquel uent a la Proença feu mala mar, e nuyl hom en la galea en que nos erem no parlaua ne deya re, e estauen tuyt suau: e anauen los lenys en roda. E nos quan uim aquest peryl haguem gran desconort, mas tornam a nostre Senyor e a la sua Mare, e faem aytal oració: Senyor Deus, ben conexem quns has feyt Rey de la terra, e dels bens que nostre pare tenia per la tua gracia, e anch no començam gran feyt ni periylos tro aquesta sao: e iassia que la aiuda uostra haiam sentida del nostre naximent en tro a ara, e ajats nos honrats dels nostres mals homens qui ab nos uolien contrastar: ara, Senyor creador meu aiudatsme si a uos ue en plaer en aquest tan gran periyl, que ten bon feyt con yo he començat nos pusca perdre, car nol perdria jo tan solament, mas uos lo perdriets maiorment, car io uaig en aquest uiatge per exalçar la fe que uos nos hauets donada, e per baxar e per destruir aquels que no creen en uos. E donchs, uer Deus e poderos, uos me podets gardar daquest peril, e fer complir la mia, uolentat que he per seruir a uos. E deu uos membrar de nos que anch nuyla re nous clama merçe. que no la trobas en uos, e majorment aquels queus han en cor de seruir, e traen mal per uos, e yo so daquels.   -94-   E senyor membreus de tanta gent que ua ab mi per seruiruos, e uos, Mare de Deu que sots pont e pas dels pecadors, prechuos per les ·VII· alegries e per les ·VII· dolors que hagues del uostre car fiyl, queus membre de mi en pregar al uostre car fiyl que el me storça storça desta pena e daquest periyl en que yo so, e aquels qui uan ab mi.

58. E feyta aquesta oracio uench nos un pensament, que aixi con era acordat per los nobles barons e per aquels qui sabien de mar, que arribassem a Polença: e nosque demanassem en aquela galea on nos anauem si hauia negun hom qui fos estat en Maylorques ni en la yla. E quan aquesta paraula haguem demanada respos nos en Bñ·G· Gayran, comit de la galea, que ell hauia. estat en la terra. E demanamli, quinys ports hauia de prop de la Ciutat de part en ues Cathalunya? E dix nos que aqui hauia ·I· puig luny de la Ciutat ·III· legues per terra, e per mar ·XX· miles, e aquel puig hauia nom la Dragonera, e nos tenia ab la terra ferma de Maylorques, e que hi hauia ·I· pou daygua dolç: e quan el hi fo una uegada los seus mariners ne tragueren aygua. E prop de la terra hauia ·I· puget que nos tenia ab la terra que hauia nom Pantaleu e hauia de la terra tro a aquel puget ·I· gran tret de balesta. E nos dixem li: Donchs perque demanam nos altre loch en que arribem sino en aquel, pus ayga dolç hi hauem? e que haiam bon port en que poran refrescar los   -96-   caualsa pesar dels sarrahins, e aqui uenra tot nostre estol, e aqui porem fer bon ardit a qual part nos uuylarn. E dixemlos que faessen uela ab lo uent de Proença, e ab aquel uent quey porien entrar. E faem uela, e dixem a la galea que dixes a les naus que faessen uela, que nos erem aquels que hauiem feyta uela, e quens seguissen tots al port de la Palomera, e faeren sempre tots uela can a nos la ueeren fer. E uejats la uirtut de Deu, cal es, que ab aquel uent que nos anauem a Maylorques no poguerem pendre a Polença aixi con era empres, e ço que cuydauem quens fos contrari nos aiuda, que aquels lenys que eren auols dorçes tornaren tots ab aquel uent a la Palomera on nos erem, que anch leny ni barcha no si perde nin fali negu. E entram lo primer diuenres de Setembre al port de la Palomera, e entro al dissapte a la nuyt haguem tots nostres lenys cobrats.

59. E quan uench lo dissapte enuiam per nostres nobles, ço es per don Nuno e per lo comte Dampuries, e per en ·G· de Muntcada, e per los altres qui eren en la ost, e haguem hi dels comits de les naus daquels qui eren de maior auctoritat. E fo lo conseyl aytal que enuiassen don Nuno en una galea que era sua, e en ·R· de Muntcada en la galea de Tortosa, e que anassen riba mar con qui ua contra Maylorques, e ali hon els estimarien que fos bo al estol arribar, que ali arribassem. E trobaren ·I· loch qui haula nom Sancta Ponsa, e estimaren que ali era bon loch darribar, e quey hauia ·I· pug, e prop de la mar, e ab ·D· homens⁵³⁰ quey poguessem pujar no hauriem paor quel perdessen ans seria arribat tot lestol. E fo ayxi empres quel dimenge⁵³¹ reposasse en aquel pug del Pantaleu. E sobre aço lo digmenge a hora de mig dia uench ·I· sarrahi qui hauia nom Ali de la Palomera, nadan a nos, e comtans noues de la Yla, e del, Rey, e de la Ciutat. E nos manam cant uingues a la mija nuyt que les galees leuassen les ancores, e que⁵³² nuyl hom no cridas ayoç, mas en semblant dayoç que ferissen ab ·I· fust en la proa de les tarides e de les galees al leuar de la ancora, car bon port hi hauia e noy hauia obs pus duna ancora. E aço se feya, car denant nos a la riba estauen be ·V· milia sarrains, e hauiani be ·CC· a caual, e lurs tendes parades. E quan uench a la mija nuyt diriets que en tot lo nostre nauili no parlaua nuyl hom. E les galees, ·XII· que ni hauia, cada una tiraua sa tarida, e anauen traen les tarides del port gent e suau: e els sarrains sentiren ho, e arrauatarense, e aquests nostres qui trayen les tarides esteguerense de remar, e estegueren gent e suau, e anaren escoltan: e aquests anauen trahen les tarides suau. E quant uench a   -98-   cap duna peça, los sarrains sescridaren vna peça e fortment, e uim que sentits erem de tot en tot. E els cridaren, e nos cridam: Alanar en bonauentura. E els sarrains anauen sen per terra a peu e a caual. E esgordam on iriem pendre terra, e cuytaren se tant les nostres ·XII· galees e les ·XII· tarides que ans foren a terra que els.

60. E foren aquests, aquels qui exiren en terra, don Nuno, e don ·R· de Muntcada, e el maestre del Temple, e en Bñ. de Sancta Eugenia, e en Guilabert de Cruyles. E enans que els hi fossen ab be ·DCC· peons de chrestians en aquel pug qui era prop de la mar. E podien esser los nostres be tro a ·CL· a caual, els sarrains foren arrengats denant els, e foren be ·V· milia homens a peu e ·CC· a caual. E uench en R. de Muntcada e dix que los estimaria⁵³³. E anassen sol, e dix: No uaia negu ab mi. E quan fo prop dels, demana los nostres, e quan els foren uenguts a el, dix: Firam en els que no son re. E el primer que anch los ana ferir so el. E quan foren tant prop los chrestians dels moros con ferien ·IIII· astes de lança de lonch, giraren les testes los moros e fugiren, e els pensaren de dar en els: e moriren dels sarrains mes de ·MD· si que negu non uolien retenir a preso: e tornaren sen, quant aço agren feyt, al ribatge de la mar. E nos isquem de la mar e trobam nostre caual ensellat, e els cauallers Darrago   -99-   qui eren exits duna terida nostra, e dixem: Mal nos na pres que uençuda sia la batayla primera de Maylorques e nos noy fiam estats: hay cauallers qui uuylen anar ab nos? E aquels qui foren apparaylats anaren ab nos, e fom tro a ·XXV· E isquem trotan e darlot contra ali on hauia estada la batayla. E uim sus en una serra, e ·CCC· tro a ·CCCC·peons de sarrains. E en tant els uiren nos, e deualaren daquela ferra en que eren, e uolien pujar a una altra serra quey hauia. E dix ·I· caualler daquels Dahe qui son naturals de Tahust: Senyor, sils uolets atenyer coytem nos. E nos cuytam nos: e al uenir que nos faem⁵³⁴ de ·III· tro a ·V·, e en tant anauen uinent los nostres, e matauen e enderrocauen dels moros ali on los trobauen. E nos ab ·III· cauallers que anauen ab nos trobam nos ab ·I· caualler a peu, e tench son escut abraçat, e sa lança en sa ma, e sa espaa cinta, e son elm saragoça en son cap, e ·I· perpunt uesit, e dixemli ques retes, e el giras a nos ab sa lançaça dreta, e anch nons uolch parlar. E nos dixem: Barons, los cauals ualen molt en esta terra, e cada ·I· non a sino ·I·, e ual mes ·I· caual que ·XX· sarrains, e yo mostrar lous he a matar: metam nos tots entorn del, e quan a la ·I· dreçara la lança, laltre uenga; e firal per les espalles, e derrocar lem en terra, e aixi no pora fer, uench don Pero Lobera, e lexas correr al sarray:   -100-   e el sarray quel uee uenir, dreçali la lança e donali tal⁵³⁵ per los pits del caual de la lança que be lin mes mija braça: e el donali dels pits del caual e derrocal: e el uolch se leuar, e mes ma a la espaa. E en tant nos som sobre el, e anch nos uolch retre tro que mori, ans con hom li deya: Rente, el deya: Le, que uol dir no⁵³⁶. E moriren ni daltres be ·LXXX· E tornamnosen a la ost.

62. E quan nos entram per la ost, podia esser prop del sol post, e en ·G· de Muntcada, en ·R· de Muntcada, ab cauallers qui eren ab els, exiren nos recollir. E nos descaualgam e anam en ues els a peu: e en ·G· de Muntcada somris se, e nos fom alegres, que hauiem paor que nons dixes mal: e pensam nos que no seria tan mal con nos cuydauem. E en ·R· de Muntcada dix nos: Que hauets feyt? uolets ociure a nos e a uos? que si per malauentura uos uos perdiets, e sots ara anat a reech⁵³⁷ de perdre, la ost e tot lals seria perdut: e aquest tan bon feyt nos fara puys per nuyl hom del mon. E dix en ·G· de Muntcada: En ·R·, lo Rey ha feyta folia, mas empero a bon respit lo podem tenir darmes, e de tot bon feyt, pus aixi senfeloni cant no fo a la batayla. E, Senyer, dix ell a nos, castigatsuosen, que en uos nos iau nostra uida e nostra mort: e conortats uos duna cosa que pus los peus tenits en terra Rey sots de   -101-   Maylorques: e si moriets, per lo meylor hom del mon morriets: e si iahiets contreyt en lo lit, aquesta terra tenits per uostra, que uostra es. E dix en ·R· de Muntcada: Senyor, ara hauriem ops a pendre conseyl, que esta nuyt queus gordassets, que en esta nuyt es maior periyl que no haurets en esta terra: car si nons guaytam⁵³⁸ be, quens poguessem armar ans que fossen a nos, tot aquest feyt⁵³⁹ seria destroyt. E dixem nos: Uosaltres quey sabets mes que yo deyts ho, que ço que uos ne direts ne farem nos. E dixeren: Donchs, Senyor, fets armar ·C· cauals esta nuyt, e les talayes estien luny que la ost se pogues armar ans que els fossen ab nos. E nos dixem queu deya fort be. E nos encara no hauiem meniat, e dixem que quan hauriem meniat enuiariem missatge als Richs homens, que cascu faes armar la terçera part de sa companya, e que enuiassen peons de fora, e que escoltassen si sintrien alcuna cosa queu faessen saber a nos. E quan haguem meniat enuiam nostres porters a cada ·I· dels Richs homens: e anch noy pogren trametre negu, tant eren hujades les companyes, e els, e els cauals del exir de la_ mar e de la batayla que hauien hauda. E nos cuydam quels hi enuiassen, e adormim nos. E les nostres naus ab be ·CCC· cauallers qui hauia de dins, els cauals aytambe, eren al cap de la Porrassa: e uiren la ost del Rey de Maylorques al uespre que fo exida en la serra del port de Portupi. E don   -102-   Ladro, ·I· Rich hom Darago qui era ab nos, ach acort ab los clauallers que eren en la nau, quens enuiassen⁵⁴⁰ una barca per mar quens fayen saber quel Rey de Maylorques ab sa ost era en la serra del port de Portupi, e tendes quey hauien parades, e que estiguessem apercebuts. E aquest missatge uench a nos a mija nuyt, que era nuyt del dimecres que deuia esser aenant. E nos enuiam ho a dir an ·G· de Muntcada, e a don Nuno, e als Richs homens de la ost. E ab tot aço nos leuaren⁵⁴¹ tro en lalba. E quan uench en lalba leuam nos tots, e ohim nostra missa en la tenda nostra, e el bisbe de Barçelona feu sermo en esta manera:

62. Barons, no es ara ora de lonch semo a fer, que la manera nons ho dona: car aquest feyt en que el Rey nostre Senyor es, uosaltres⁵⁴², es obra de Deu, que no es pas nostra. E deuets fer aquest comte, que aquels qui en aquest feyt pendran mort, que la pendran per nostre Senyor, e que hauran paradis hon auran gloria perdurabla per tots temps: e aquels qui uiuran hauran honor e preu en sa⁵⁴³ uida e bona fi a la mort. E, barons, conortats uos per Deu, car lo Rey nostre Senyor e nos e uosaltres, uolem destruir aquels qui reneguen lo nom⁵⁴⁴ de Ihesuchrist. E tothom se deu pensar e pot, que Deu e la sua Mare nos partira uuy de nos, ans nos dara uictoria, perque   -103-   deuets hauer bon cor que tot ho uençrem, car la batayla deu esser uuy. E conortats uos be e alegrats uos, que ab senyor bo e natural anam. E Deu qui es sobre ell e sobre nos aiudar nos ha. E ab aço feu fi a ses paraules

63. E dita la missa en ·G· de Muntcada combrega, car nos e tota la maior partida hauiem combregat ans que entrassern en sa⁵⁴⁵ mar, e ab los genols ficats reebe son Creador, e ploran e cayen li les lagremes per la cara. Apres aço dixeren qui tendria la denantera. E dix en ·G· de Muntcada: Tenits la uos, en Nuno. E dix en Nuno: Ans la tenits uos uuy. E dix en ·R· de Muntcada: En Nuno, ben conexem perque ho deyts ne o fets, per amor que uos aiats de males ferides de la batayla, que deuem albergar a la Porrassa. E dix en. ·G· de Muntcada: Tot sia⁵⁴⁶, nons ha que fer. E en ·G· e en ·R· de Muntcada hauiense ia acordat que en tro ques trobassen a la batayla dels sarrains que nos aturassen. Ab tant uench ·I· nhom nostre e dix: Ueus tots los peons que sen danar. E nos caualcam en ·I· roçi, e en Rocafort ana ab nos e troba una egua e caualca hi en es dos, car⁵⁴⁷ no hi hauia son caual que encara era en la nau. E nos manam quens traguessen lo nostre caual defora: e ab tant trobamnos ab los siruents nostres qui eren be de ·IIII· milia tro a ·V· milia, e dixemlos: Mal traydors,   -104-   e con podets anar la car si meyns de caualler uos troben, tots uos ociuran? E els oiren que rao los deien e aturaren se e dixeren. Uer se diu lo Rey que be anam en guisa dorats. E tinguem los tant axi en tro que foren uenguts en ·G· de Muntcada, en ·R·, e el comte Dampuries e aquels de son linyatge, e dixemlos: Ueus aqui los seruents queus he aturats que sen anauen. E els dixeren: Hauets ho feyt fort be. E liuramlos los, e anaren sen ab els. E can sen foren ants a cap dun poch nos hoim gran brugit, e dixem a ·I· troter que anas a don Nuno e ques coytas que gran brugit oiem: e hauiem gran temor quels nostres nos fossen encontrats ab los sarrains. E el troter no uench. E uim que massa sestauen. E dixem: En Rocafort, anats hi uos, e cuytats los⁵⁴⁸, e digats a Don Nuno que mala uim uuy la sua tarda, que per auentura tal dan porien pendre, que nons ho ualria lo seu dinar, que no es mester que la deuantera sia tan luny de la rereguarda, que la deuantera. E el dix: Sols sots açi, e per nuyla re nom partiria de uos. E parlan ab el deyem: Sancta Maria, e tant se tarda don Nuno e els cauallers? cert mal ho fan. E nos estan en estes paraules oim los colps els crits, e dixem: A Sancta Maria, tu aiuda als nostres, que par que trobats se sian. E en tant uench don Nuno, e Bertran de Naya ab el, e Lop Xemeneç de Lusia, e don Pero   -105-   Pomar, e tota sa companya, e en Dalmau, e en Jaçpert de Barbera. E dixeren nos: Con estats aqui? E nos dixem: Estam aci per los peons que he feyts aturar, ara semblan ques son encontrats⁵⁴⁹ e per amor de Deu coytem nos. E dix en Bertran de Naya: Hauets lo gonio de cors? E dixem nos: No. Senyor, dix el, donchs prenets aquest. E deualam, e uestim nos lo seu e nostre perpunt, e haguem nostra capelina ligada en la testa: e enuiam missatge a don Pero Corneyl e a don Iximen Dorrea e an Oliuer, ques pensassen de cuytar que la batayla era.

64. E nos en aquel loch hon sencontraren trobam ·I· caualler, e dixemli: Con ha estat aço, ni que han feyt los nostres? E dix: El comte Dampuries els del Temple anaren ferir als de les tendes, e en ·G· de Muntcada e en·R· anaren ferir a l ma esquerra. E dixmen nos: E sabets nals? Och, que ·III· uegades han uençut los chrestians als sarrains: els sarrains als chrestians ·III· uegades. E puys dixemli: On son? E dix el: A aquesta serra. E encontram en ·G· de Mediona, que deyen que en tota Cathalunya nuyl hom no iun iunyia mils que el, e era bon caualler, e exias de la batayla, e exiali sanch per lo labi dessus de la boca: E dixemli: En ·G· de Mediona, con exits de la batayla? E dix el: Car fo ferit. E cuydam nos que fos ferit de colp mortal que tingues pel cors. E   -106-   dixem: E de que sots ferit? Duna pedra que man dat sus en la boca so ferit. E⁵⁵⁰ prenguem lo per las regnas, e dixemli: Tornats a la batayla, que bon caualler per aytal colp con aquel, enfelonir sen deu, que no deu exir de batayla. E a cap du na peça que nos lo gardam nol uim. E can fo pujat sus en⁵⁵¹ la serra, no eren ab nos pus de ·XIII· cauallers: e la senyera de don Nuno, e Rotlan lay qui la tenia, e Siri Guilleumes⁵⁵², fiyl del Rey de Nauarra: e podien esser tro a ·LXX·⁵⁵³ cauallers, e passaren denant nos. E sus alt en la serra⁵⁵⁴ hon estauen los sarrains estaua gran companya domens de peu, e hauia hi una senyera de uermeyl e de blanch per lonch meytadada, e una testa dome o de fust al ferre. E dixem a don Nuno: Don Nuno, pugem ab aquesta companya que ara uan que uençuts son, que tuyt uan brescan, e companya que ua brescan en batayla no ha quils escometa, que sils escometien be uençuts son. E anaren me pendre a la regna el e don Pero Pomar, e Ruy Xemenis Deluesia⁵⁵⁵, e deyen: Uuy nos ociurets tots, e la uostra rauata nos matara. E dauen nos grans sofrenades, e dixemlos: Nous cal, que no so leo ne leopart⁵⁵⁶: e pus tant ho uolets, aturar me, mas Deu uuyla que nonsen uinga mal daquest aturar.

65. E en tant uench en Jacpert de Barbera, e dix a don Nuno que anas enant. E dix el Faray ho⁵⁵⁷. E dixem nos: Pus en Jaçpert hi ua, irey yo. E con uos, dis don Nuno, iaus ha hom fet leo aqui darmes? ben porets ueer que tam bo ho meylor ne trobarets con uos. E enans que en Jaçpert fos ab aquels ·LXX· cauallers, los moros escridaren se, e anaren gitan peres, en faeren se ·I· poch a enant. E la senyera de don Nuno e aquels qui eren ab ela giraren la testa. E aytal faen bel semblant deualaren be ·I· git de pedra punyal⁵⁵⁸ contra nos, e alguns cridaren: Vergonya⁵⁵⁹. E els serrains nols seguiren: e aquests nostres aturaren se, e en tant uench la senyera e la maynada nostra ab ·C· cauallers be que la guardauen o pus. E dixeren: Ueus aqui la senyera del Rey. E nos deualam pel pug en jos, e mesclam nos ab la mota de la senyera. E pujam lessus tot en V⁵⁶⁰ E els sarrains fugiren, e trobam be ·II· milia de sarrahins que anauen denant nos a peu, e fugien, e noy podiem aconseguir, tant era vjat lo nostre caual ni jo nils altres cauallers. E quan fo la batayla uençuda, e fom sus, acostas a nos don Nuno, e dix: Bon dia es uengut a uos e a nos que tot es nostre pus aquesta batayla hauets uençuda

66. Ab tant dixem a don Nuno: Anem a la uila, quel Rey de Maylorques es a la muntanya e noy pora aconseguir tantost con nos. E podets ueer en aquela mota que uestit es de blanch, e estaylar lem de la vila. E nos que començauem a deualar del puig en jos, e anar al pla al cami de la vila, uench a nos en ·R· Alaman, e dix: Senyer, que uolets fer? E nos dixem: Uolem anar a la uila e estaylarem al Rey que noy pusca entrar ost. A, Senyer, farets ço que anch Rey no feu: que uença batayla, que ali on la haura uençuda no jaga la nuyt per saber que a perdut ni que ha goanyat. E nos dixemli: Sapiats, en ·R· Alaman, que mes ual aço. E en tant aualam per la costa en ius, e anamnosen pas a pas al cami que ua a la uila. E entant quan haguem caualcat ·I· miyler uench nos lo bisbe de Barcelona, e dix: Senyer, per amor de Deu nous cuytets tant. Perque no, Bisbe? que aço es meylor. E dix el: Parle ab uos: e tiram fora del cami, e dix: A Senyer, mes hauets perdut que nous cuydats, que en ·G· de Muntcada en ·R· son morts. Con morts ? dixem nos. E presem nos a plorar: e puys dixem al bisbe: No plorem, que ara no es ora de plorar, mas leuem los del camp pus que morts son. Sins farem, dix ell. E uos anats nos esperan, queu farem, dixem nos.

67. E anamnossen poch a poch tro sus a la serra de Portupi, e uim Maylorques, e semblans la   -109-   pus bela uila que anch haguessem uistla, io ni aquels qui ab nos eren. E en tant atrobam don Pelegri Datrosillo, e demanam li si hi hauia aygua on poguessem la nuyt albergar. E dix que och, que el hauia uist entrar lo veyl be ab ·XX· a caual, e abeurauen, e els eren ·IIII·, e nols gosaren escometre. E anam a enant, e trobarn aquela aygua, e aqui albergam la nuyt. E dixem a don Nuno: Fe que deg a Deu gran fam he, que huy no menge. E dix el: Senyor, Noliuer ha parada sa tenda e adobat de meniar, e la porets menjar. Anem, dixem nos, donchs, on uos uuylats. E anam la, e menjam. E quan haguem menjat ueya hom les esteles el cel. E dix don Nuno: Senyor, bon seria si menjat hauets que anassets a don ·G· de Muntcada e a don ·R· E dixem nos que fort be ho deya. E anam hi: e haguem tortes e candeles, e trobamlo que iahia en almatrachs, e ·I· cobertor que tenia dessus: e estiguem aqui una peça plorant, e puys sobren ·R· atre tal. E quan aço aguem feyt tornamnosen en la tenda den Oliuer, e dormim tota la nuyt tro al dia. E con uench al mati dixeren: Mudem nos. E dixem nos que assaiariem⁵⁶¹ la albergada, e uestim nos nostre gonio e nostre perpunt, e metem los aragoneses duna part e els cathalans de laltra, e la cequia era en mig, e faem la albergada tan estreta que no paria que hi albergassem de ·C· cauallers a enant, si que les cordes se tenien entrelaçades duna en   -110-   altra, si que be dura per ·VIII· dies que no podia hom fer carrera en la ost.

68. E quan uench al mati que fo asseguda la albergada, aiustaren se los bisbes e els nobles, e uengren a la nostra tenda, e dix lo bisbe de Barcelona en Bñ·G· de Palou per nom: Senyor, mester seria que aquests corsos qui son morts quels soterras hom. E dixem nos: Och be: quan uolets quels soterrem? E dixeren els: Ades, o mati o quan haurem menjat. E dixem nos: Mes ualra al mati quan negu nou ueura ni ho ueuran los serrahins. E dixeren los nobles que be ho deyem. E quan uench al sol post nos demanam draps⁵⁶² amples e lonchs, e faem los metre de part de la Vila per tal que no uissen les candeles quant hom los soterraria. E quant uench quels uolguern soterrar meteren ma a plorar e a fer dol e a cridar. E nos dixem los que calassen e que escoltassen ço que nos los uoliem dir, e dixem los axi: Barons, aquests Richs homens son morts en seruey de Deu, el⁵⁶³ nostre: e si nos los podiem reembre quela lur mort poguessem tornar en uida, e que Deu nos en faes tanta de gracia, tant ne dariem nos de nostra terra que folians ho tendrien cels qui hoirien ço que nos ne dariem: mas pus Deus nos ha aduyts aqui a nos e uosaltres en tan gran seruiy seu, no es mester que negu faça dol ni plor.

E iassia quel pesar sia gran nou façam semblant de fora: e manuos per la senyoria que he sobre uos, que negu no plor nin faça dol, car nos uos serem senyor, que aquel loch que els uos deuien tenir en fer be, que nos lous farem. E si negun pert caual ni neguna altra cosa, nos leus esmenarem eus farem uostres obs cumplidament, e nous faran minua uostres senyors niu conoyxerets en re, en tal guisa uos farem uostres ops: car lo dol que uosaltres fariets seria desconort de la ost, e a uos non tendria altre prou: hon uos man sots pena de la naturalea que hauem sobre uos, que negun non plor: mas sabets qual sia al plorar? que nos ab uos e uos ab nos caruenam be la lur mort, e que siruam a nostre Senyor de ço per que hic som uenguts, e quel seu nom hic sia sanctificat per tostemps. E aquestes paraules dites soffriren se del dol que nol faeren, e soterraren los.

69. E en tant altre dia mati haguem nostre conseyl ab los bisbes, e ab los nobles de la ost, que faessen descargar⁵⁶⁴ los lenys que eren en la mar. En uiay ·I· trabuquet⁵⁶⁵ e ·I· almajanech: e els sarrains ueeren que nos aduyem la fusta de la mar. E meterem ma a parar ·II· trabuquets el alcarrades, e uengren a nos los comits e els nautxers de les naus de Manseyla⁵⁶⁶ que podien esser de ·IIII· tro a ·V· naus, e dixeren nos: Senyor, nos som uenguts   -112-   aqui al seruici de Deu e al uostre: e porferim uos per los homens qui son aqui de Manseyla, queus farem ·I· trabuquet a nostra messio, de les antenes e del lenyam de les naus, a honor de Deu, e de uos. E nos haguem enans dressats nostres trabuquets e el feneuol quels sarrains no hagueren los lurs. E foren per compte los ginys quan foren parats de fora e de dins ·II· trabuquets nostres, e ·I· feneuol e ·I· manganel turques: e els sarrains faeren ·II· trabuquets e ·XIIII· algarrades, e hauia una daqueles algarrades, la meylor que anch hom pogues ueer, que ben passaua de ·V· tro a ·VI· tendes que entraua dins en la ost: e la ·I· trabuquet que nos aduxem per mar tiraua pus luny que neguns dels lurs. E començaren los nostres de tirar als de la vila, e els coytaren los lurs tant con podien. E dix en Jaçpert de Barbera, que el mostraria a fer un mantel qui iria tro sus a la obra⁵⁶⁷ del uail a pesar dels ginys de dins, e de les balestes. E feu mantel que anaue en rodes: e eren les cledes de ·III· dobles e de fusts bons e forts de dins, e anaue en rodes, e començal de prop los trabuquets. E axi con el anaua fahian de pals forcats e ficats, e fahia axi con manera de casa cuberta ab cledes, e ab rama. dessus, e sobre la rama la terra, si que si hi feris pera de les algarrades, que moy tengues dan. E el Comte Dampuries feu un mantel, e acostal la prop del ual, e mes hi companya, e cauadors que entrassen   -113-   per la terra, e de que isquessen la ius el fon del uayl. E nos faem ne altre emparar a nostra companya daquela forma matexa. E axi començam de fer nostres caues, e can foren començades aquestes ·III· caues, aquela den Jaçpert anaua sobre terra, e les altres de ius terra: e fo la ost molt pagada, per ço car ueyen quel fet uenia a bona opportunitat. E aquesta fo ost que anch hom del mon non ui altra que tambe faes ço quels prehicaua ·I· frare prehicador qui hauia nom frare Michael qui era en la ost, e era lector en theologia, e son companyo hauia nom frare Bñ·G· de Castel bisbal: e quan el los daua perdo, quen hauia poder dels bisbes, tot ço que el los deya que aduxessen o fusta o pera, no guardauen los cauallers quels homens de peu lay aduxessen, que els metien la ma en tot, e denant si en les seles aduyen en los cauals les pedres per als feneuols: e als trabuquets. liurauen los homens de lurs cases, e en fusts que hauien ordits ab cordes aduyen los les pedres dels trebuquets al col. E quan nos los manauem que anassen uetlar de nuyt ab los cauals guarnits als geyns, o de dies per guardar los cauadors, o a fer negun offici que mester fos a la ost, quan hom los manaua quey anassen ·L·, anauen ni ·C· E per tal que sapian aquels qui hoiran aquest libre que cara cosa fo darmes ço que feyt fo en Maylorques, deim uos ne ades una carrera, que nuyl hom de peu, mariner ni altre, no osa⁵⁶⁸ iaure ab nos en la ost   -114-   ·III· setmanes, sino tan solament nos, els caullers, els escuders quins seruien: quels altres homens de e peu, els mariners uenien bo mati ques exien dels leyns en que durmien de nuyt: el prebost de Terragona era ·I· daquels: e tot lo dia estauen ab nos, e al uespre anauen se recuylir a la mar. E faem nostra ost ualejar ab palech⁵⁶⁹ e ab uayls: e hauia hi dues portes, e nuyl hom non podia exir sino, per manament de nos.

70. E en tant nos estan axi torna nostre frau, e ·I· sarray de la Ila qui hauia nom Ifantilla ajusta tots los de la muntanya, que eren be ·V· milia, e hauia hi ben ·C· homens a caual: e uench se sus a ·I· pug que era fort, e que era sobre la font de Maylorques, e aqui para ses tendes, e hauia ni be ·XXX· tro ·XXXV· fins en ·XL·, e feu anar los sarrains ab exades, e trenca laygua de la font qui uenia a la ulia, e gitala per ·I· torrent a enius, s que nos perdem aquela aygua que no la poguem hauer. E ueem que aço no poria sofferir la ost: e haguem conseyl quey anassem ·I· cap o ·II· ab ·CC· cauallers, e ques combatessen ab els, e que cobrassen laygua. E sobre aço dixem ho a don Nuno⁵⁷⁰e el aparaylas, e faem lo cap de la companya, e anaren ab el entre seus e aquels qui hom li liura be ·CCC· cauallers. Els sarrains uolgren defendre aquel pug: e anaren los nostres en ues els, e uençeren los sus el pug,   -115-   e conseguiren Ifantilla qui era lur cap, e matarenlo: e moriren ab el pus de ·D· els altres fugiren a la muntanya, e preferen lurs tendes, e barrejaren los lur ost, e aduxeren la testa Difantilla a nos a la ost, e faemla metra en la fonda⁵⁷¹ del almajanech, e faemla gitar dins en la ulia: e tornaren laygua a la ost: e la ost fou alegra la nuyt con deuia esser per la gran contraria quens fayen.

71. E sobre aço ·I· sarray de la Ila qui hauia nom Bean abet⁵⁷² enuians messatge per ·I· sarray qui aporta una sua carta que el uenria a nos, e que faria tant que la una partida de la Ila de ·XII· que ni hauia quens adurien conduyt a la ost, e aço que els porien hauer, e que creya per cert que si nos nos capteniem be dell, quels altres farie tornar a nos. E nos mostram ho als nobles de la ost e dixeren tots que era bo ques faes, e puys dix nos lo sarray que enuiassem cauallers a ·I· bon loch que era prop de la ost una legua, e el exiria en fe de nos, e que faria son pleyt ab nos, e quens seruiria a bona fe, e sens engan e que nos conoxeriem lo gran seruiy que el, nos faria. E nos enuiam hi ·XX· cauallers, e trobaren lo en aquel loch, e uench ab son present, e adux⁵⁷³ be ·XX· besties carregades, entre ciuada, e cabrits, e galines, e raims: e els raims eren aytals quels aduyen en sachs, e nos trencauen ni sasolauen. E aquel present que el adux partim ho pels nobles de la   -116-   ost. E aço feu aquel angel que Deus nos enuia: e quan dich angel el era sarray, mas tant nos tench bon loch, que per angel lo prenguem, e per aço li faem con semblança dangel. E demanans ·I· peno nostre, per tal que si uenien sos missatgers a la ost que, non los faessen mal los nostres, e donam lo li de bon grat. E puys enuians missages que dues o ·III· partides altres uolien seguir a la sua carrera, e no erraria neguna setmana que no enuias pertreyt a la ost de ciuada, e de farina, e de galines, e de cabrits e de raims, si quens refrescaria la ost, e lans confortaria, en tal guisa que quant uench a⁵⁷⁴ ·XV· jorns totes les partides de Maylorques, que eren de la ciutat, tro a les parts que son contra la partida de Manorques, totes les haguem a nostre seruiy: e quens seruien obedientment, e fiauem nos a el, car en el trobauem tota ueritat. E puys uench a nos demanans ·II· batles chrestians que per nos tinguessen aqueles partides: e ab conseyl del, fem ·II· batles daqueles partides que el nos feu uenir a nostre manament. E faemne batles en Bñ·G· de Durfort de Barcelona, e en Jaches Sans qui eren de nostra casa e homens queu sabien fer.

72. E per tal que sapien aquels qui aquest libre ueuran cantes partides ha en Maylorques, eles son ·XV· La primera es Andrayig, e Sancta Ponça, e Bunyola, e Soler, e Almerug⁵⁷⁵, e Polença:   -117-   e aquestes son les montanyes majors de Maylorques que reguarden contra Cathalunya. E aquestes son les partides que son en pla: Montueri, e Canarossa, e Incha, e Petra, e Muro, e Ffelenig on es lo castel de Sent tueri, e Manacor, e Arta. E el terme de la ciutat son ·XV· mercats: e en temps de sarrains eren ·XII· E mogueren se de ser les caues de ·III· parts, la una de sus, e les altres de ius, tant tro que entraren sus el ual: e els uengren a les caues e els altres deffeniren les, los vns qui exien per les caues, e els altres dessus, tant tro quels gitaren del ual vna uegada, e moltes, e passaren los cauadors ab pichs e guarnits tro a les torres, e començaren de cauar a pesar dels sarrains qui nou podien deffendre: e meteren primerament vna torra en estolons, e quan aquela torra fo mesa en estolons meteren foch als'estolons, tant tro que la torre se fene. E quan uiren los sarrains que mal se faya deualaren de la torra, e puys per aquela manera matexa derrocaren ne ·III· a ·I· colp. E enans que haguessen derrocada la da la vna, dix lo prebost de Terragona: Senyor, uolets que fassam bon joch? Och, dixem nos. Jo fare, dix el, metre una gomena al peu de la torra, e tiraran de part de la caua en aius, e la torra quan sera cauada falir li han los estolons, e uendran. E axi con fo parlat fo feyt: e al uenir quen seu uengren ne ·III· sarrains de ius, e exiren los de les caues, e meteren los sen.

73. Puys uengren ·II· homens de Leyda, en Prohet⁵⁷⁶ per nom, en Iohan Rixo⁵⁷⁷ a ·I· altre lur companyo, e dixeren: Senyor, si uos fets per que, nos rafarem lo ual perque poran entrar cauls armats. E dixem nos: E sots be segurs que fer se pusca? Och, dixeren els, ab la uoluntat de Deu, e ab que uos nos fassats guardar. E nos dixem quens plahia molt, e quels ho grahiem, e que començassen sa obra, e nos dar los hiem quils guardarien. E començaren de rasar lo ual desta manera, que metien ·I· lit de lenya per al ual e altre de terra. E quant uench que aquesta cosa ach durat ·XV· jorns de rasar lo ual, los sarrains nou podien defendre, a siu tenien aprop los de la ost. E ·I· dimenge uestimnos be, e aguisam nos be, e fayem be nostres faenes, e hauiem adobat nostre menjar, e mirauem los genys con tirauen, e eral bisbe de Barcelona de prop nos, e en Carroç, e altres cauallers e uim fumar lo ual per una caua quels sarrains hauien feta deius en dret del pertreyt: e quant nos ho uim pesans mortalment, que tota la messio que feyta hauiem, e la tarda que feyta hauiem fora perduda: e hauiem se que per aquest feyt se goanyas la uila, e que ho uissem perdre en una poca dora pesans molt. E tots calauen, e nos estiguem pensan una pessa e, Deu donans ·I· pensament, que nos faessem tornar lagua el ual, en aquesta manera, que fessem armar ·C· homens ab escuts e ab lançes et ab lur appareylament,   -119-   e que amassen ab exades, per ço quels sarrains nols uissen, e que aquela part que pus alta era que gitassen laygua ali on lo pertreyt era, e ques abeuras ali, e apagar si al foch: e axi con fo pensat fo fet. E puys noy tornaren los Moros. E uengren puys a les caues que nos feyem deius terra, e faeren ne els altra contra la una daqueles que nos fayem, e faeren la tan baxa ques encontraren els ab los nostres en la caua: e gitaren los sarrains los nostres de la caua. E sobre aço uench nos missatge, quels sarrains hauien gitats los nostres de la caua, e els que la tenien. E enuiam hi una balesta de torn, e dona tal a ·II· escudats⁵⁷⁸ sarrains que eren primers en la caua, que ab ·II· los ocis en ·I· colp, part los escuts. E quan uiren los de dins aquest colp desempararen la caua: e en esta manera faeren les caues de ius terra al rasar del ual.

74. E sobre aço uiren los sarrains que nou podien deffendre, e enuiaren nos missatge que nos los enuiassem, e que fossen tals en qui nos nos fiassem. E haguem conseyl dels bisbes e dels nobles qui eren en la ost; que pus els uolien ab nos parlar, que nols ho deuia hom uedar, ans era bo que hom hi anas. E enuiam hi don Nuno ab ·X· cauallers seus, e ·I· iuheu de Saragoça qui sabia algarauia per trujaman⁵⁷⁹, e hauia nom don Bahihel. E quan els foren   -120-   la demanaren los sarrains a don Nuno que uolie ni sils uolie res dir. E dix don Nuno: Jo no son uengut aqui per aço, mas uos enuias missatge a mon senyor lo Rey, queus enuias missatge en que el molt se fias, e tria a mi per aquel, encara que fon son parent, e per aço e per honor de uos enuiam aqui, e per hoir ço que uos li uolets dir. E respos li lo Rey de Maylorques, e dix li que sen tornas, que el no li uolie re dir. E don Nuno uench a nos: e tantost enuiam per tot nostre conseyl, per los bisbes e per los nobles. E don Nuno enans que començas sa rao pres sa riure, e demanam li nos perque reya. E dix el que bey hauia rao, car lo Rey de Maylorques no li, hauia res dit, sino tant solment que li demana que uolia, e jo dik li quem maraueylaua molt de tant saui hom con el era que el hagues enuiat missatge a uos que uos li ennuiassets hom en qui uos uos fiassets molt, e que el demanas a mi que li uolia dir: responem li que el nos ho hauria a dir, quar pus el enuia per nos, no li diriem re si el no deya per que. E tot nostre conseyl dix, que temps uendra que el parlara uolentes. E sobre aço partim nos.

75. E quan haguem estat una peça que sen foren anats, dix nos don Pero Corneyl, qui hauia estat en lo conseyl: Guil Dalago, qui ha nom Mahomet, ma enuiat missatge dues uegades que uol parlar ab mi, e si uos ho uolets jo hi parlare, e per auentura descobrir nos ha tal cosa que a uos   -121-   tenra prou. E dixem nos quens plahia. E ana la. E altra dia bon mati que el fo uengut dix nos tot ço que Guil Dalago li hauia dit, qui era estat chrestia primerament e caualer, e puys eras tornat sarray, e hauial dit en axi: que el aguisaria⁵⁸⁰ ab lo Rey de Maylorques, e ab tots los sarrains, e ab los ueyls de la ulia, e de la terra, quens darien tota la messio que nos ni els Richs homens hauien feyta per lo passatge, e quens lexaren recuylir saluament e segura: e aço quens assegurarien en tal manera que nos nosen tendriem be per segurs. E quan nos haguem hoida la paraula, dixem li: Don Pero Corneyl, fort nos maraueylam de uos con aytal pleyt uos parlats⁵⁸¹, car nos prometem a Deu, e per la fe que el nos ha comanada e donada, que quins donaua tant dargent con cabria daquela montanya tro en la ost, que nos no ho pendriem, ni poden hauer ab nos negun pleyt de Maylorques si la uila el Regne os no prenem: car negun temps no passarien. en Cathalunya si per Maylorques no passauen primer: e manam uos en pena de la nostra amor que negun temps daytal rao uos no parlets ab. nos.

76. E sobre aço enuians altra uegada missatge lo Rey de Maylorques, que li enuiassem don Nuno e parlaria ab el. E nos enuiam li: e isch al Rey de Maylorques per la porta de Port tupi, e feu parar una tenda e sos sitis en que siguessen el e don Nuno. E don Nuno exi a ell, e tota la ost cessaua can eren aqueles uistes, que no fayen als de dins mal, nils de dins als de fora. E quan se foren acostats lo Rey de Maylorques e don Nuno, deualaren en la tenda, e parlaren lo Rey tan solament ab ·II· de sos ueyls: e don Nuno, e lalfaquin qui anaua per trujanma, e els cauallers qui eren ab don Nuno estauen de fora ab alguns sarrains qui estauen ab els. E don Nuno dix ai Rey de Maylorques, que dixes perque hauia enuiat per el? E el dix li que per aquesta rao: Car jo no cuyt tort tenir al Rey uostre, hon me don maraueyla con tant fort senfelonex contra mi quem uol tolre mon Regne, ço que Deus ma donat: car yo pregaria a ell, e a uosaltres que li conseylassets que nom uolgues tolre ma terra: e si el hauia feyta neguna messio, ni uosaltres qui sots uenguts aqui, que la li desfariem jo e la gent de la terra: e que us recuylissets el e tots quans sots uenguts aqui ab el en be e en pau, menys que neguna re nous faria hom sino plaer e amor: e que sen tornas lo Rey, e pus que tan gran hauer hauriem nos⁵⁸² e la gent de la terra a pagar, e aço haurien nos pagat dintre ·V· dies: car la merçe de Deu, nos hinc hauem bastament darmes e de uianda, e de tota re que hom ha mester a deffenso de ciutat: e, per tal que mils creats la paraula que jous he mostrada, enuiy uostre senyor lo Rey ·II· homens o ·III· en que el se fiu, e uenguen sobre   -123-   la mia testa de uenir e de tornar saus e segurs, e mostrar los hem lo conduyt e les armes, e si aixi no es con nos ho deim que nons atena lo pleyt que nos li parlam: e sapiats que nos no dan res en enderrocar⁵⁸³ aqueles torres quens derrocats, que no hauem paor que ja per aqui puxen entrar en la ciutat.

77. E hoides les paraules, respos don Nuno e dix li: En aço que uos deits que no tenits al Rey nostre gran tort, si tenits, quan li preses una tarida de son Regne ab hauers grans de mercaderia que leuauen los mercaders, e trames uosen son missatge, e pregaus molt amorosament per ·I· seu hom de son alberch qui hauia nom en Jaques, e uos respones li molt brauament e dura, e dixes li, qui era aquel Rey que aquela terida demanaua? e el respos uos que aquest era fiyl daquel qui uençe la batayla a la ost Dubeda. E uos esquiuas uos, e fos somogut contra el, e dixes li que si no fos perque era missatge, que mala hauria dita aquela paraula. E el respos uos que en uostra fe era uengut, e podiets fer del a uostra guisa, e que deuiets be saber lo nom de son senyor, que tots los homens del mon lo sabien, e saben con es poderos entrels chrestians, e alt, perque no deuiets desdenyar que no sabessets lo seu: e per aço uos he dites estes paraules per la mala resposta que uos li feyets. Al als uos responem que nostre   -124-   sernyor lo Rey es joue, que no ha mes de ·XXI· any. E aquesta es la primera cosa gran que ha començada: e sapiats que es son cor e sa uoluntat que per re del mon no partesca daqui tro que haja lo Regne e la terra de Maylorques: e quan nos li ho conseylassem, sabem per cert que el non faria re: e dals podets parlar, e dals parle que aço no es res, que el nou faria ni nos no li ho conseylariem.

78. E sobre aço dix lo Rey de Maylorques: Pus aquestes paraules no uolets seguir que dites uos hauiem, aço li fare jo que li dare ·V· besans de cada testa dome, e de fembra, e dinfants, e desemparar li hem la ulia, ab que el nos do daquestes naus e daquests lenys que ha ab quemsen passem en Barberia: e aquels que uolran romanir que romanguen. Ab tant don Nuno hoides les paraules quel Rey li hach dites, uench a nos molt alegre. Nou sabe nuyl hom sino el e lalfaquin: e dix nos a la oreyla quens diria bones noues. E dixem nos que enuiariem per los bisbes e per los nobles quey fossen denant quant el diria aqueles paraules, pus a descobrir sauien, que mes ualia que denant tots ho dixes. E tench ho per bo. E nos enuiam hi: e mentre que els uenien dix nos tot lo feyt. E quant els foren uenguts dix nos con hauia parlat ab lo Rey de Maylorques, e con el li hauia respost: mas aquesta era la summa de les paraules: que el que retria la ulia, e que daria de cada una persona per fos en la uila ·V· besants   -125-   per testa, e queu hauria deliurat dins ·V· dies, e que nos len faessem passar en Barberia a el e a son linyatge, e a tot son alberch domens e de fembres: e aqueles naus o lenys en que els passarien quels gitassen en terra, que de tant naurien els prou que hom los faes. El Comte Dampuries, qui era en la ost, no uolch esser a negun conseyl que nos haguessem ab nostres Richs homens. E era en una caua, e deya que nuyl temps non exiria tro que la ulia fos presa: e per aço nol poguem hauer a aquel conseyl. E eren romases dels parents den ·G· de Muntcada, en ·R· Alaman, e en Garau de Cerueylo, fiyl den ·G· de Cerueylo e nabot den ·R· Alaman, e en ·G· de Claramunt, el bisbe de Barcelona qui era en lo conseyl el, bisbe de Gerona, el prebost de Terragona, el abat de sent Ffeliu: e dixeren tots al bisbe de Barcelona que donas son conseyl. E respos lo bisbe e dix, que gran dan hauien pres en aquela yla de tan nobles e de tan bons con aqui eren morts, e qulis podia uenjar siruen a Deu, quel uenjament seria bo: mas los Richs homens e els cauallers sabien mes de les armes que el, e pus nauien usat, e els quey dixessen, e dixessen a don Nuno quey dixes. E don Nuno dix en esta manera, e dix: Barons tuyt som uenguts aqui per a seruir Deus e nostre senyor lo Rey que aqui es, e uench hi el, e nos ab ell per pendre Maylorques: e semblam que si nostre senyor lo Rey fal pleyt que li parla lo Rey de Maylorques, que complit ha ço per que   -126-   hic uench: e jo noy uul mes dir, que parlador so de les noues, e usoaltres dats li lo uostre conseyl. E sobre aço parla en ·R· Alaman, e dix: Uos, senyor, passas aqui, e nos ab uos per seruir a Deu, e hauets perdut aqui que moriren en uostre seruiy tals uassals que negun Rey nols hauia meylors: e Deus haus donat temps quels podets uenjar, e uenjan a els haurets tota la terra: car lo Rey de Maylorques ha tan gran sen, e sap la terra de Maylorques, que si passaua en Barberia, ab ço que el sabria dir, e ab lo saber que el ha, aduria tantes de gents de sarrains en aquesta terra, que axi con uos la hauets goanyada ab la aiuda de Deu e de nos, e uos que noy porets aturar, tota uia que lans poria tolre. E pus uostre temps hauets, uenjat uos dels, e haurets la terra, e puys nous cal tembre de Barberia. E en Guerau de Cerueylo e en ·G· de Clarmunt dixeren tots a una ueu: Senyer, per Deu uos pregam queus membre den ·G· de Muntcada que tant uos amaua eus feruia, e den ·R·, e dels altres Richs homens qui son morts ab els en lo camp.

79. E quant nos haguem hoit lur conseyl, dixem los nos: A la mort dels Richs homens no podem dar negun conseyl, car so que Deus uol ordonar a fer aue que fa a complir: mas segons que la manera eran nostra de uneir en aquesta terra per seruir a Deu, e per conquerirla, e que complit hauia nostre Senyor la nostra uoluntat   -127-   que aquel pleyt se feya, per ço que nos hinc uenguessem per goanyar la terra: e daltra part gran hauer que assats semblaua cosa que nos deguessern pendre, car aquels qui morts son han mes de terra que nos, que han la gloria de Deu: pero lo conseyl que joy do, pero saluan lo conseyl que uos me donats, loy do. E tot aquel linyatge a una uou, els bisbes, dixeren que mes ualia ques preses la vila per força que no pendre aquel pleyt. E enuiam missatge al Rey de Maylorques que faes ço que poria, e nos fariem co que poriem. E quant aquestes paraules foren partides, e los sarrains hagren sabut lardit que nos los tramesem, anarense espaorden. E quan lo Rey de Maylorques los uee espaordir seu conseyl general, e dix los en sa algarauia: Barons, ben sabets uosaltres que aquesta terra ha tenguda Miramamoli plus de ·C· anys, e uolch que yo fos senyor de uofaltres, e ela la tenguda a pesar de chrestians que hanc negun temps no gosaren escometre aquesta terra tro a ara: e aqui hauem nostres moylers, e nostres filles, e nostres parents: e ara dien nos quels lexem la terra, e en tal manera que siam lurs catius e encara dien nos major cosa part la catiuea, quens guadaran nostres muylers, e guardaran nostres muylers, e guardaran si res ne trahen, e pus siam en lur poder forçar les an, e fer nan a lur guisa. E jo qui so uengut aqui entre uos que tan dura cosa sofferis contra nostra ley, uolria mes hauer perduda la testa: e uul saber de uosaltres   -128-   queus en sembla, e que men digats uostre sen. E crida tot lo poble a una uou, e dixeren: que mes uolien murir que soffrir tan gran onta con aquesta seria. E dix lo Rey: Donchs pus jous ueg en tan bona uoluntat pensem nos de ben dfendre, en tal guisa que ·I· hom uayla ·II· E sobre aço partiren se e tornaren al mur, e ualia mes ·I· sarray que ·II· no fayen dabans.

80. E quant uench a enant a pochs de dies dixem nos a don Nuno: Don Nuno, semblam quels nostres Richs homens no uolrian hauer donat lo conseyl que laltre dia donaren: que ara uolen lo pleyt e de primer nol uolien. E dixem a aquels qui hauien conseylat lo pleyt: Queus en sembla? no ualgra mes que prenguessem aquel pleyt quens parlauen, que no ara ques deffenen be? E calaren, e hagren uergonya de ço que dit hauien. E quan uench al uespre uengren a nos ·II· daquels qui hauien dat lo conseyl, per nom lo bisbe de Barçelona, en ·R· Alaman, e dixeren nos: Per que no fets tornar al pleyt que laltre dia parlauem? E dixem los nos: No ualguera mes que la ora ho atorgassets que ara con me deyts que jou faça? e dich uos que nom semblaria bon feyt, que si nos los mouiem ara seria gran flaquea: mas si els nos parlauen lo pleyt que laltre dia nos mouien a1tra uegada, tenits per bo que ho façam? E dixeren queu tenien per bo, e queu farien atorgar a aquels qui nou uolien. E dixeren⁵⁸⁴: Ara si   -129-   els nos enuien missatge, pus que ho tenits per bo, que ho farem, e farem tota uia ab conseyl de uosaltres. Ab tant nos nos partim, e nostre Senyor qui es endreçador daquels qui seguexen les suels carreres, no uolgue ques faes en aquela manera quels sarrains nos parlauen, e donay meylor remey: el conseyl fou aytal, que axi con los sarrains foren enfortits per la paraula del Rey de Maylorques, aixi uolch Deus quels chrestians senfortiren, e els sarrains sanaren aflaquen. E faeren se les caues, mas totes les desempararen a la derreria, sino aquela que anaua sobre terra, e en aquela metem nostra punya tan fort que a pesar dels se feu.

81. Ab tant lo quart dia ans quel enuayr de la Ciutat se faes, fo açort de nos, e dels nobles, e dels bisbes que faessen conseyl general, e que en aquel conseyl iurassen tots sobre los sancts Euangelis e la crou de Deu, que al entrar de Maylorques quant senuahiria, negun Rich hom, ni caualler, ni hom de peu, que nengu no tornas atras, pus fos mogut per anar entrar en la Ciutat, e que nos aturas si donchs no hauia colp mortal: e si hauia colp mortal, e negun feu parent hi fos de prop ni negun hom de la ost, quel acostas a una part o a algun logar en que sarrimas, e que anassen a enant entransen en la vila per força, e no tornan la testa ni lo cors atras: e qui daltra manera ho faya que fos traydor, axi   -130-   con aquels qui maten lur senyor. E en aquela uira uolguem nos iurar axi con els iurauen, e deffeneren nos ho los nobles, que nos no jurassem: mas dixem los que en aquela manera ho teniem con si iurat ho haguessem. E quan uench que aquest fragment fo feyt, tiraren se ab nos los bisbes e els nobles a vna part, e ·I· de nostra companya dix esta paraula, mas nons membral nom qui la dix: Senyors, si no fem vna cosa no hauem res feyt: quels⁵⁸⁵ sarrains de la Ila se uolien tolre de la couinença que feyta hauien a nostre senyor lo Rey, e si per auentura entrauem en la Ciutat ·M· o ·II· millia o ·III·M· o ·V· millia no seria tant leu de pendre Maylorques, que els han prou que menjar, e sis crexien de gent, defendre nos hiem la Ciutat, perque conseylaria que tenguessem a prop que negu nos pogues recuylir dins la Ciutat. E dixeren tots a vna uou que deya bon conseyl, e quen fos cregut.

82. E laltra dia los batles que nos hauiem enuiats per les partides de Maylorques, per nom en Jaques, e en Bñ·G· Durfort uengren de la, que no si gosauen atutar per paor quels sarrains nos captinguessen mal dels. E quant los ueem uenir dix cada ·I· al altre: Ara es meylor lo conseyl que acerdam que no era de primer. E metem ma a ·III· guaytes fer, la vna guayta si era als genys e a les cledes, la altra si era contra la porta de Barbelec   -131-   que es prop del castell que nos donam al Temple, la terça contra la porta de Portupi: e cascuna era de ·C· cauals armats. E era en aquel temps entre Nadal e Cap dany, e faya tan gran fret que quan eren de fora e hauien estat a anedura duna legua o de dues, tornauen sen a les tendes, e a les barraques per lo fret que hauien, e gitauen escoltes si uenrien en la ost. E nos enuiam missatge de nuyt ali on nos hauien meses les uetles si hi eren: e enuiaren nos missatge que no hi eren. E nos leuam nos de nuyt, e dixem los mal de mal que hauien feyt, e metem ni de freschs daquels dels Richs homens e de nostra meynada. E aço dura ·V· dies, e los ·III· derrers dels ·V· no durmim ni de nuyt ni de dia, car totes les coses que hauien mester les caues, ni el pas per on deuia hom entrar en la vila, tot nos ho enuiauen demanar quels donassem conseyl a les cosels que mester hauien: si que ualent de ·XII· diners nuyl hom no uolia ser en la ost si a nos non demanassen. E nos manleuam de mercaders qui hauien lur hauer en la ost ·LX· mill. libr. que quan la vlia seria presa que les pagassem, don faessen les coses necesaries a prosit de la ost e nos, perque la vila sacostaua de pendre. E uetlam ·III· dies e ·III· nuyts que quan nos nos cuydauem adurmir, uenien missatges daquels qui hauien mester nostre conseyl, e quan nos nos uoliem adurmir nou podiem fer, car erem tan sentibles que quant sacostauen a la tenda jau sentiem.

83. Tant que uench a la nuyt ans de la uespra de cap dany, e fo enpres en la ost que sus en lalba, hoides les misses, reebessem tots lo cors de Jhesu Christ, e ques garnissen tots aixi con per combatre. E can fo aquela nuyt sus al primer son, uench Lop Xemeniç de Luzia al lit, e clama nos e dix nos: Senyor, jo uench de les caues, e mane a ·II· escuders meus que entrassen en la vila, e son hi entrats, e ueyen molts de morts jaure per les places, e que de la cinquena tro a la sisena torra no uetlaua negun sarrahi: e conseylans que manassem armar la ost, que la vila presa era, que noy hauia qui la deffenes, que ·M· o pus hi porien entrar ans que sol ho sabessen. A, don ueyl, e aytal conseyl me dariets uos, que hom entre en la Ciutat de nuyt, e la nuyt sia escura? De dies no han los homens uergonya de fer mal darmes, e que de nuyt los hi meta hom quant no coneix la ·I· laltre? E si vna uegada entren los de la ost en la vila, els en giten, negun temps depuys no pendriem Maylorques. E el conech que nos deiem ueritat, e atorgans ho.

84. E quant uench a lalba fo empres que hoissem les misses, e que reebessem lo cors de Jhesu Christ. E oides les misses, e reebut lo cors de Jhesu Christ dixem ques armassen tots, cascu de les armes que deuia portar. E exim tots denant la vila, en aquela plaça que era entre nos e els.E aço era en tal hora que ja sanaua esclaren lo dia:   -133-   e nos acostam nos als homens de peu qui estauen denant los Cauallers, e dixem los: Uia, barons, pensats danar en nom de nostre Senyor Deus. E anch per aquesta paraula nengu nos moch, e si la hoiren tots aixi los Cauallers con los altres: e quant nos uim que ells nos mouien vench nos gran pensament, car els no complien lo nostre manament. E tornam nos a la Mare de Deu, e dixem: E, Mare de Deu Senyor, nos uenguem aqui per ço quel sacrifici de uostre Fiyl hi fos celebrat, pregats lo que aquesta honta no prengam jo ni aquels qui seruen a mi per nom de uos e de uostre car Fiyl. E altra uou escridam los: Uia, barons, en nom de Deu, quels duptats? E dixem ho ·III· uegades: e ab aytant mogueren se los nostres a pas. E quan uench que tots se mogren, los Caualers, els seruents, es anaren acostan al uayl on era lo pas, tota la ost a una uou comença de cridar: Sancta Maria, Sancta Maria. E aquest mot nols exia de la boca, que quan lauien di sempre si tornauen, e aixi con mes lo deyen mes pujaua la uou: e aço dixeren be ·XXX· uegades o pus. E quan los caualls armats començaren dentrar cessa la uou. E quan fou feyt lo pas on deuien entrar los caualls armats, hauia ja be la ins ·D· homens de peu. El Rey de Maylorques ab tota la gent dels sarrains de la Ciutat foren ja tots uenguts al pas, e estrenyeren en guisa los de peu quey eren entrats, que si no entrassen los cauals armats tots eren morts. E segons quels sarrains noc comtaren,   -134-   deyen que uiren entrar primer a caual ·I· caualler blanch ab armes blanques, e aço deu esser nostra creença que fos sent Jordi, car en estories trobam que en altres batayles lan vist de chrestians e de sarrains moltes uegades. E dels cauallers fo lo primer quey entra Johan Martines Deslaua, qui era de nostra meynada, e apres del en ·Bñ· de Gurp, e aprop den ·Bñ· de Gurp ·I· caualler qui anaua ab sire Guilleumes qui hauia nom Soyrot, e aquest nom li hauien mes per escarn: e apres daquests ·III· don Fferran Peris de Pina, e dels altres nons membren, mas cada ·I· entraua on abans podia: e hauian ·C· en la ost, o pus, que si poguessen entrar primer, que faeren ço quel primer feu.

85. Ab tant fo uengut lo Rey de Maylorques caualcan en ·I· caual blanch, e el hauia nom Xech Abohehie⁵⁸⁶, e crida los seus: Roddo, que uol tan dir Chô estar. E en aquels de peu dels chrestians hac be ·XX· o ·XXX· qui tenien los escuts abraçats, e daltres seruents quey hauia mesclats ab els: e del altra parr estauen los sarrains ab les adargues e espaes treytes de la una e de la altra part, e nos gosauen escometre: e cant entraren los caualers ab los cauals garnits anaren los ferir. E era tanta la multitut de la gent dels sarrains, quels pararen les lances, e els cauals dreçaren se per ço car no podien passar per la espessea de les   -135-   lançes, si que agren a fer la uolta. E en tant feyta la uolta tiraren se atras ·I· poch, e anaren entrar los cauals tant quan hi ach be de ·XL· tro a L.: elS caualers els homens de peu quey eren escudats eren tant prop dels sarrains que ab les espaes se cuydauen ferir los vns els altres, si que negu no gosaua traurel braç per paor que daltra part vingues espaa quel feris en la ma. E ab: aytant los caualers foren ia be ·XL· tro a ·L· ab los cauals armats, e endreçaren se contrals sarrains, e cridaren tots a una uou: Aiuda nos, sancta Maria mare de nostre Senyor. E cridauem: Uergonya, caualers e anam los ferir, e esueym los.

86. E quan los sarrains de la vila uiren que la Ciutat senuehia, exiren sen entre homens e fembres ben ·XXX· milia per dues portes, per la porta del Berbelet e la porta de Portupi: e anaren sen a la muntanya. E era tant lauer el goany quels caualers els homens de peu ueyen per la Ciutat, que ne hauien cura daquels ques nanauen. El darrer sarray qui daquel loch se parti fo lo Rey de Maylorques: e els altres sarrains quan uiren que aquel loch hauien esuait los caualers ab cauals armats, els homens de peu anaren se amagar per les cases, cascu con mils podia: e no e no samagaren tant be que ·XX· milia no hi morissen al entrar: si que cant nos fom a la porta de la Almudayna trobam ne be ·CCC· morts, que cant se cuydauen recuylir en la Almudayna los   -136-   altres tancauen la porta: e uenien los nostres chrestians, e oceyen los. E quan nos fom aqui els nos: deffeneren: mas dix nos ·I· sarrai qui sabia nostre lati, quels donassem homens quels guardassen de mort, e que retrien Lalmudayna.

87. E nos estan en aquestes paraules uengueren nos ·II· homens de Torthosa, e dixeren nos que uolien parlar ab nos per gran nostre prou: e nos tiram, nos a una part e escoltam los, e dixeren que sils fayem perque, quels nos darien lo Rey de Maylorques. E nos dixem los: quen demanauen. E els dixeren que ben uolien ·II· milia lib'r⁵⁸⁷. E nos dixem los que sobren demanauen, que pus en la vila era, a la derreriai nos lauriem: mas per ço que no prefes mal, darniem ·M· liures. E els dixeque quels playa. E lexam ·I· rich hom en nostre loch, e manam que nuyl hom no combates Lalmudayna tro que nos tornassem. E demanam a don Nuno, e dixem li quel Rey de Maylorques hauiem trobat, e quen uingues ab nos. E dix el que molt li playa. E anam hi, e menaren nos a la casa on el era, e descaualgam nos e don Nuno guarnits, e entram en la casa, e estauen li ·III· exortiquins⁵⁸⁸ denant ab ses atzegayes. E can som de prop del lauas ab sa capa blancha, pero uestia ·I· gonio de ius la capa, de ius guardacors que uestia de xapsir⁵⁸⁹ blanch. E faem li dir en algarauia a ·I· daquels ·II· homens de Tortosa, que nos li lexariem   -137-   ·II· cauallers, e de nostres homens, e que no hagues reguart, pus en nostre poder era, que ia no morria. E sobre aço lexam hi de nostres homens que nol tocassen, e nos tornam a la porta de la Almudayna, e dixem los quens desfen ostatge, e que exissen al mur ueyl, e que parlassen ab nos. E tragueren nos lo fiyl del Rey de Maylorques qui podia hauer tro XIII. anys, e dixeren que aquesta era la fiança quens dauen, e quens obririen la porta, e que guardassem que hi metriem. E metem hi ·II· frares prehicadors que guardassen les cases del Rey, el tresaur, e ·X· caualers ab els, bons e sauis, tals que aiudassen ab sos escuders a guardar e a uetlar Lalmudayna, car nos erem tots enujats, e uolien nos reposar, e era ja lo sol post.

88. E al mati nos regoneguem nostres coses, e uoliem hi dar recapte. E ueiats con ho aguisa nostre Senyor, que tots los de la ost trobauen tant que pendre, que la ·I· no hauia contrast ab laltre, que cascu cuydaua esser pus rich quel altre. E don Ladro, ·I· rich hom qui era ab nos, couidans, e dix nos que un home seu li era uengut, e deya que hauia bona casa, e hauia adobat de menjar de bona uaca: e que la poriem jaure. E dixem li nos que molt li ho grahiem, e que hi anassem. E quant uench al mati anch negun hom de casa nostra no torna a nos, ne puys per ·VII· dies, que cada ·I· tenia ço que hauia pres, e playa li tant que negu no uolia tornar a nos.

89. E la uila presa aço feyt, aiustaren se los bisbes els Richs homens, e dixeren que uolien parlar ab nos. E dixeren ques faes encant dels moros, e de la roba quey era, e de totes les coses. E nos dixem los que nou teniem per bo, per aquesta raho, quel encant duraria molt, e, que ualria mes que ab la pahor quels sarrains hauien la donch, que conqueris hom les montanyes e que partissen la roba. E dixeren els con se partiria la roba? E nos dixem que per cadrelles⁵⁹⁰. E si partim los sarrains, e la roba tost, que la gent fera pagada. E aço ser fa en ·VIII· dies, e depuys anem sobrels sarrains, de fora: e conquiram los, e retinguam lauer per a les galees, e farem meylor sen que nos fer puscam. E en Nuno, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia, el bisbe de Barcelona, el Sagrista uolien lencant de tot en tot: e tenien se tots en ·I· per tal que cuydauen enganar tots los altres ab lur saber, per ço car ne, sabien mes quels de la ost, e no ueyen la lur uolentat, e deyem los: Ueets aquest encant no sera encant, que engan sera, que nos hauem paor que nos tart tant, que los sarreins no senfortesquen, e puys nols porem conquerir tan leu: e ualria mes que ara ab la paor que han los conquerissem, que no puys, quant se seran reconoguts. E dixeren els per quey contrestauem, que aço ualia pus. E dixem nos: Deus ho uuyla, mas nos hauem paor que nons en pendiam.

90. E començam lencant de fer: e començas a carnestoltes e dura tro a Pasqua. E quant aquest encant fo feyt cuydaren se los Caualers, el poble que hom los donas part daço, e cascu compra sa part, e no uolien fer les pagues. Els Caualers meterense ab lo poble en ·I·, e deyen per la vila tuyt: Mal esta, mal esta. E sobre aço mogueren se per si, e cridaren a una uou: Anem barrejar la casa de Gil Dalago. E anaren la, e barrejarenla. E quan nos fom exits de fora a els, hagren la barrejada: e dixem, los: Quius manaua a uosaltres barrejar casa de nuyl hom, nos estan aqui, menys de clam que no faessets a nos? E els resposeren a aquela paraula: Senyor, nos merexem part hauer cascu en aqueles coses que preses son, axi con los altros quen han, e non hauem nostra part: e morim de fam aqui, e uolriem nos en tornar en nostres terres: e per aquesta rao la gent fa ço que fa. Barons, dixem nos, mal hauets feyt, e penedir uos neu: e nous hi torneu, que sapiats que nous ho sofferria, e seria peior can nos ne fariem una gran iusticia: e uosaltres hauriets gran dolor del mal que hauriets, e a nos, pesarie molt lo mal que feyt hauriem.

91. E quant uench passats ·II· dies els se leuaren altra uegada, e escridaren se entre els, e dixeren: Anem a la casa del Prebost de Terragona. E anaren sen a la casa del Prebost de Terragona, e barrejaren li tota la casa, e tota la roba que   -140-   aqui era, e sino dues besties en que el caualcaua que eren en nostre alberch, no li lexaren als. E sobre aço foren aqui los Richs homens denant nos, els Bisbes. E dixem los: Barons, aço no fa a sofferir, que tant los poriem sofferir que non romandria ·I· de uosaltres que nous metessen morts e nous barrejassen ço que hauriets. Mas nos uos mostrarem bon conseyl a pendre, que en la primera cosa que començen tingam nos appareylats que armem nos e nostres cauals, e siam sus en la plassa, que noy ha barrera ne cadena: e daquels que troben que façen mal pengem ne ·XX· per comte: e si no trobam daquels prengam daquels primers que trobem, e pengem los per ço que sescatmen: e si aço no fem tots som en gran trebayl: e la nostra part que nos tenim en Lalmudayna mudem la al Temple, e nos nostre cors haguem la guiar en tro la, e que lans estojassen. E sobre aço parlam ab lo poble de la vila, e dixem los: Barons, uofaltres hauets començada la pus noua obra que anch fo de barrejar cases, e majorment daquels qui nous tenen tort de poch ni del molt: e fas uos saber que de aqui a enant nous sera soffert, ans ne farem tants penjar per les carreres que la vila uos podira: e uolre jo els Richs homens qui aqui son queus sia dada uostra part, tambe del hauer con de les terres. E quan hoiren aquesta bona paraula que jols deya acadaren se, e tolgueren se de la malea que hauien començada: pero no asseguram nos tant als bisbes ni al   -141-   Prebost que ja gosassen exir de la Almudayna per tot aquel dia en tro quel poble fo aquedat, quels dixem que comptariem, e puys dariem lur part. E la nuyt quan lo poble fo aquedat, els sen anaren cascu a lur casa.

92. E ala Pascha passada, don Nuno arma una nau et dues galees per entrar en cors en les partides de Barberia. E en aquest espay que el arma la nau ach malaltia en ·G· de Clarmont, e als ·VIII· dies depuys que la malaltia li cornen ça, el mori. E al soterrar ach malautia en ·R· Alaman, e don Garcia Pereç de Meytats qui era Darago e home de bon linyatge e de nostra meynada: e a altres ·VIII· dies foren morts abdos. E quan aquests abdos foren morts, en Garau de Cerueylo, fiyl den ·G· de Cerueylo, maior frare den ·R· Alaman, fo malalte, e als ·VIII· dies el fo mort. E el Comte Dampuries quan uiu la mort daquests ·III· dix, que tots aquels qui, eren del linyatge de Muntcada hi haurien a murir, e sempre fo malalte, e no malaueja sino ·VIII· dies, e a cap dels ·VIII· dies el muri: e tots ·IIII· qui eren nobles e grans homens de Cathalunya moriren dins ·I· mes. E nos uim aquesta mortaldat que era uenguda en tan alts homens de la ost, e pesans, molt. E don Pero Corneyl feu parlar quu hiria en Arago, e dix nos que li faessem donar ·C· milia sous, e euenria a nos ab ·CL· caualers: ço es a saber, ·C· per los diners, ·L· per la honor que tenia per   -142-   nos: e nos donam los li, e faem lon passar en Arago.

93. E acordam nos ab don Nuno qui era romas ab nos, e ab lo bisbe de Barcelona, que pus los caualers den ·G· de Muntcada, e den ·R·, e daquels Richs homens que dessus hauem dits eren morts, que nos enuiassem cartes a don Atho de Foçes, e a don Rodrigo Liçana qui eren en Arago, quens uenguessen seruir la honor que tenien de nos: e enuiam hi, e els tremeseren nos cartes quey uenrien de bon grat. E mentre que aquels sapareylauen de uenir, fo nostre acort que faessem una caualcada, quels sarrains sen eren pujats en la muntanya de Soller, e Dalmerug, e de Bayalbahar, e tenien totes aqueles montanyes, e defenien als chrestians que noy podien mal fer tro en Polença. E exim de la vila, e anam nosen per vna ual que ha nom Bunyola ab aquels caualers e homens de peu que nos podiem hauer: car tota la major partida sen eren anats los vns en Cathalunya, els altres en Arago. E ab aquels que poguem hauer començam de fer aquela caualcada: e lexam ·I· castel quis te ab aquela montanya qui ha nom Alaro, e es lo pus fort castel del Regne de Malorques a la part dreta. E quan nos fom sus a la montanya, enuians a dir aquel qui era cap de la deuantera nostra, quels peons no uolien albergar en aquel loch on el los hauia manat, mas ques nanauen ues Incha. E nos   -143-   lexam nostra rera guarda an ·G· de Muntcada per nom, fiyl den ·R· de Muntcada, e cuydam nos quel trobassem, e quels faessem romanir. E quan nos fom la, vim los ia al peu de la costa que sen anauen a una alqueria per nom Incha: e can ho uim no gosam desemparar la companya⁵⁹¹. E hauien pres en la companya dues o ·III· bisties: e tornam corren a la rera garda ab ·III· cauallers qui eren ab nos. E quan nos fom la, la rere guarda nostra hauia ja brocat, e hauials pujats per una costa plana quey hauia, e hauien cobrades les besties.

94. E quan nos uinguem trobam los nostres tornats a la carrera, e be ·D·C· sarrains o pus quels a estmauen, qui eren en ·I· pug, a estman fils porien mal fer: e per ço escometeren la companya quan viren que la deuantera sen anaua. E nos tots iustats anam nosen en aquel loch hon deuiem albergar, e aqui haguem nostre acort en cal manera nos captendriem. E en Muntcada, fiyl den ·R·, e don Nuno, e don ·P· Corneyl qui era ja uengut, e dels cauallers qui sabien de feyt darmes, dixeren nos que no seria bon sen que nos albergassem tan prop de lur poder, car els eren be ·III· milia, e les azembles e la major partida del conduyt e dels homens de peu que tots sen eren anats, que no seria sen de romanir   -144-   en aquel loch. E fo nostre acort quens en anassem aquela nuyt a Incha. E metem nostres azembles denant aqueles quens eren romases: quan uim que eren la ius al peu de la costa suau e gent deualam nosen: e en tota aquela rere guarda no hauia ·XL· cauallers. E quant los sarrains uiren que nos fayem tan bo capteniment no gosauen uenir a nos, e anam nosen albergar a Incha que es la malor alqueria que es en Maylorques: e tornam nosen a la vila.

95. E nos tornat a Maylorques uench lo Maestre del Espital per nom Nuc Fuylalquer, e uengeren ab el de sos frares tro a ·XV· cauallers: e uench sen a nos quan hoi que Maylorques era presa ab aquests ·XV· caualllers, per ço car els no foren a la preso de Maylorques. E Nuch de Fuylalquer hauiem lo nos feyt Maestre de nostra terra, quen hauiem pregat lo Maestre maior Doltramar, e era hom que nos amauem molt, e el a nos. E quan fo uengut dix que uolia parlar ab nos, ab sos frares tant solament: e pregans molt carament que per la amor que nos li hauiem, e per la fe quel hauia en nos, que nos que uolguessem e que li aguiassem ab los Bisbes, e ab los Richs homens, quel Espital hagues part en aquela Ila: que tostemps seria aontat Lelspital que en tan bon feyt con aquel hauia estat de pendre Maylorques no fos estat: e uos qui sots estat nostre senyor, que Deus laus ha dada a pendre, e quel Espital noy   -145-   haja alguna part, diran les gents aenant: Lespital ni Maestre no foren en tan gran feyt con aquel de Maylorques, lo qual Deus uolch que vos faessets: per tostemps seriem morts e enuergonyts. E nos responem los que ben sabia el que tots temps lauia amat e honrat, e a el, e al Espital, e que fariem ço de que els nos pregauen uolenters, e de bon grat, e quens playa molt. Mas aquest era lo major enbarch que nos hauiem, per ço car la terra era ja partida el hauer: e que ni hauia molts daquels qui hauien presa lur part, e ques neren anats, que en altra manera leu nos era de fer: pero per tot aço no romandra que jo nous aiut, en tal manera que uosaltres partrets de mi pagats.

96. E haguem lo bisbe de Barçelona, e don Nuno, e en ·G· de Muntcada, e aquels que nos poguem hauer qui eren romases en la terra, e preguels molt carament que donassem part al Maestre de ço que hauiem goanyat. E trobels en molt durs, e deyen que con poria esser aço que tot fos ja partit, e que hom los donas part que aço no era cosa que fer se poques: e maiorment per ço can los Richs homenssen sen eren anats, que noy eren. E nos dixem los: Barons, nos hi sabem conseyl, e pus conseyl hi pot hom trobar, bon retenir, sa lo Maestre el Espital. E els dixeren qual era aquel conseyl? E nos dixem: Nos hauem la meytat en la terra, e dar li hem una alquaria nostra bona e honrada per la nostra part: e aiam ·R· Dampuries   -146-   qui sap les parts de uosaltres no poriets dar alqueria que a ·I· no la hagues hom a pendre: mas prenga hom terres segons les parts que uosaltres hauets preses, e ab la terra, e ab la alqueria que nos li darem haura sa part couinentment. E plassiaus que tal hom con aquest ni aytal orde nol ne fa bon enujar, ans li deu hom complir sa uoluntat, e a nos no fara res. E sobre aço quels dixem tornam los a la nostra carrera, e dixeren que pus tant ho uoliem, queu farien.

97. E enuiam pel Maestre, e entre tant los Richs homens dixeren nos que faessem la resposta per tots: e quan fo uengut lo Maestre dixem li: Maestre, uos sots uengut aqui per seruir a Deu primerament, e a nos, en aquesta conquesta que hauem feyta, Ara sapiats que nos els Richs homens hauem cor e uolentat de fer ço de que uos nos hauets pregats: mas aquest es lembarch que nos hauem, que les parts son feytes, e la maior partida daquels qui presa la han sen son tornats: mas per tot aço no romandra que nos nous donem part a rao de ·XXX· cauallers, e fer hoem comtar al libre con als altres, e dar uos hem nos una alqueria de les nostres bona e honrada: mas los altres nous porien dar alqueria, e dar uos han part de les terres que han segons la part que els hi han, tal queus en tendria part a ·XXX· cauallers. E fem uos gran honor quan uos donam tant per   -147-   part con lo Temple quey fou. El Maestre leuas ab los frares quey eren, e uolgueren nos besar la ma, e nos no la donam a el a besar, mas als altres frares. E puys dixeren: Senyor, pus tanta de gracia hauets feyta al Maestre e al Espital, pregam uos quens donets part del moble, e vnes cases en que estiam. E en aço nos nos giram ues los Richs homens, e dixem los on rien: Queus en sembla a uosaltres de ço quel Maestre els altres frares nos demanen? Senyor, dixeren els, aço nos poria fer, que qui ha sos diners e sa roba no la tornaria: de les cases es bo queu façam cercar, o plassa alguna en que les pusquen fer. E dixem nos: E qui donas a tot conseyl fariets bo, e que nous costas re? E dixeren tots que seria bo. Donem los donchs la casa del deracenal⁵⁹², e son hi ja feytes parets, e aqui poran fer bones cases: e del moble donem los ·IIII· galees que son aqui per moble, les quals trobam que foren del Rey de Maylorques, e aixi hauran part, de tot. El Maestre els frares foren molt alegres, e besaren nos les mans, e els frares ploran, e plach al Bisbe e als Richs homens per la bona auinentea que nos en los en dauem.

98. E encara en Nuno era ab nos en la Ila, el bisbe de Barçelona, e don Exemen Dorrea, e exim per entrar en la montanya sobrels sarrains. E quan som a Incha lo Maestre del Espital fo ab   -148-   nos, e enuiam per los Richs homens que presessem conseyl con fariem ni con no ab los adalils que guinyen⁵⁹³ e qui saben les entrades de la terra. E fol conseyl de don Nuno, e den Exermen Dorrea, e del maestre del Espital, que segons la companya que nos erem, que no seria bon sen que nos entrassem en la muntanya, car be hi hauia ·III· milia moros darmes qui eren en aqueles montanyes de Soller, e Dalmerug, e de Bonalbahar⁵⁹⁴ on nos deuiem entrar. E era lur cap Xuaip⁵⁹⁵, qui era natural de Xurert, e hauia ab el de ·XX· tro a ·XXX· homens a caual: e donaren per conseyl que noy entrassem, que a gran uenturans metriem de perdre nos e la companya que anaua ab nos. E reconeguem que dauen meylor conseyl, e seguim aquel: empero pesans molt can no poguem fer aquel ardit.

99. E els partiis de nos, e tornats cada hu a son alberch, faem demanar los adalils que uinguessen denant nos, e uengren, e parlam ab els a una part, e noy ach sino nos e els, e dixem los: Manam uos per la naturalea que hauets ab nos, que digats ueritat de ço queus demanarem si negun de uos sabets que haia sarrains en altre loch de la yla de Maylorques sino en aquesta serra, que semblans a nos que aquela serra que nos ueem daqui que sia molt alta, perque uolriem saber si hia negun de uos quey sia estat. E dix daquels.   -149-   loy he estat en caualgada encara no ha pus de ·VII· jorns, e cujam pendre sarrains en una coua en aquela serra que uos ueets: e quan nos los cuydam pendre isqueren be ·LX· sarrains ab armes per reebre els, e recuyliren los en la coua. E quan nos haguem hoides estes noues, plagueren nos molt, e enuiam sempre per don Nuno, e per lo Maestre del Temple, e per don Exemen Dorrea, e per cauallers sauis darmes qui eren ab nos en la caualcada, e dixem los: Conseyl ha uem trobat que non es mester que tan malestrugament tornem en Maylorques, que diguen que nos som uenguts per trencar aquesta montanya, e que nos no haiam re feyt: ab uergonya hi tornarem. E demanaren nos quin conseyl hauiem trobat. E nos dixem: Ueus aqui quens mostrara est adalill bona caualcada de sarrains, e no ha ·VIII· dies quels hi lexa, e son en aquesta partida da desta montanya que jous mostrare, e es la montanya en la terra Dartana. E dixeren: Si Deus maiut, bon es que la fassam. E uench ladalill e comtans con los hi hauia atrobats.

100. E fo acort que al bon mati faeessem plegar nostres tendes, e nostra roba, e que anassem en ues la, e que donassem corredors que los enbarrerassen e que nossen poguessen exir tro nos hi fossem. E aixi con fo empres se compli. E nos uenguem a la ora de uespres, e uengren nostres corredors, e dixeren nos: Nols uos cal molt cercar,   -150-   que ab nos han haut torneg, e uels uos aqui. E sempre faeren ses alimares los sarrains en ues la montanya hon era la major partida dels sarrains. E nostres azembles eren hujades per la calor que feya, e albergam a ·I· riu qui era la ius al peu de la costa: e acordam aixi, que sus en lalba fossem guarnits nos e nostres cauals: e podiem esser de cauals guarnits tro a ·XXXV· E fo aixi acordat quels siruens anassen combatre la rocha⁵⁹⁶, e que los enbargassen lains. E entre tant acordariem ço que fariem. E feu se en axi: els nostres combatien los per la entrada que era de la coua, e la muntanya era tan fort e tan alta, que feya punta: e la roca exia a fora, e en mig daquela roca eren les coues feytes, que neguna peyra que uengues dessus no podia fer mal a les coues on los moros estauen: pero en les barraque que els hauien feytes, en algunes daqueles podien tirar pedres. E quan los nostres los combatien, e uolien els exir a deffendre la batayla, algunes pedres quels nostres los gitauen los fayen dan.

101. E sobre aço dix don Nuno: Senyor, perque estats aqui uos ne nos, que mens⁵⁹⁷ es tot ço que nos fem; que les pedres que nos pot hom enujar:   -151-   es be mig dia, e seria bo queus en deualassets, que dia es de deiuni, e menjariets, e puys acordar uos hiets con ho deuriets fer. E nos dixem li a don Nuno: Ffe que deuets, no basquets nius coytets, que per bona fe haurem los. E dix lo Maestre del Espital: Don Nuno, bens sembla queus digua uer lo Rey, e queus diga rao, pero fets axi: vaia meniar lo Rey e vos, e quan haurets meniat, enuiats hic companya, e acordarem con ho farem. E dixem nos: Ffort ho diu be lo Maestre. E acordam nos nos e don Nuno a aço quel nos hauia dit, e daualam nosen.

102. E mentre que nos menjauem lo Maestre seu cadena de les sues besties, e liga la una ab laltra, e ab una corda bona el assoga ·I· home, e al cap de la cadena la jus feu. foch encendre de lenya seca en ·I· caldaro: e lexaren anar aquest hoin suau e gent ab aquest foch encendre lenya seca en ·I· caldaro: e lexaren anar aquest hom suau e gent ab aquest foch ences: e quant ui que era endret les barraques mes foch a una, e feya gran uent, e duna en altra enceneren se, e cremaren sen ben ·XX· E nos quan uim aquel foch cant menjauem, haguem, gran alegria. E en tant lo Maestre feu parlar ab els que es retessen, que sino tots eren morts. E els dixeren que farien aytal pleyt: Que del altre dia mati que era per nom lo dia de sent Latzer de caresma en tro a ·VIII· dies, si que aquels de la muntanya nols hauien acorregut, quens en leuassem, que els se rendrien, mas no per catius: e que retrien la força.   -152-   e tot ço quey hauia. E uench lo Maestre a nos ab aquest pleyt, e dix nos enans que nos li responessem: No prengats aquell pleyt, si nos reten per catius a uos, que esbassen se, e morts fon los uilans. E acordam nos tots a aço que en aquela manera fos. E torna la sus lo Maestre, e atorgaren ques retrien a nos per catius si donchs los de la montanya nols hauien acorreguts als ·VIII· dies. E aquel vuyten dia era el dia del Ram: e daço donaren nos hostatges los fiyls dels meylors ·X· homens que eren en les coues. E nos reposam aqui esperan i aquel dia, pero en demig sino ·II· dies que ens dura ·I· poch de pa que hauiem, lo darrer dia passam nos e don Nuno, be ab ·C· homens quey menjauen, ab ·VII· pans: els de la ost no hauien pa sino que trobauen forment en les alqueries dels sarrains, e torrauen lo, e menjauen daquel: e uenien nos demanar si gosariem menjar carn, e nos soltam los quen poguessen menjar.

103. E don Pero Maça feu una caualgada ab cauallers, e ab homens de la ost, e ab almugauers. E trobaren una coua en que hauia sarrains, e enuia missatge a nos que li trametessem balestes, e sagetes, e pichs, e faemho, e combateren los ·II· dies, e trasqueren ne ·D· sarrains. E quan uench al dia de Rams, al sol exit, enuiam missatge als sarrains de les coues quens atenessen la couinença que feytans hauien. E dixeren que encara   -153-   no era tercia, e que la deuien esperar. E nos dixem los que deyen rao, mas ques apparaylassen de daualar. E els arrearen se, e plegaren⁵⁹⁸ la roba aquela que era de uestir, e lexaren nos dessus molt forment e ordi. E sus a la ora de mija tercia començaren de deualar, e exiren ne ·M· ·D· E haguem ·II· milia sarrains, que, tenia, be una legua la roca dels, e ach be pres la caualcada ·X· milia uaques, e ben ·XXX· milia oueyles, e entram nosen alegramen e pagada a la ciutat de Maylorques.

104. E uench missatge Darago que don Atho de Foçes e don Rodrigo Liçana uenien a nos, e aguem ne gran alegria per la gran poquea de les gents que nos hauiem, que els fossen ab nos. E don Rodrigo Liçana feu noliejar vna tarida daqueles que hauia estades al passatge de Maylorques, e ·II· lenys altres que li aduguesen conduyt. E la tarida era bona per adur los cauals, els altres lenys portauen son conduyt, e arriba a Polença: e uench ab ·XXX· cauallers ben apparaylats de tot ço que mester hauien darmes e de conduyt. E don Atho de Foçes loga una cocha⁵⁹⁹destes de Bayona: e quan foren en la mar la cocha faya aygua molta, si que per ·II· lochs o per ·III· ne trayen de laygua en calderes poques: e calafatauen ab estopa tot ço que podien, si que ia volgueren esser en terra, en qualque loch poguessen exir   -154-   primer també en Catalunya con en Maylorques. E la cocha en que uenia don Atho de Foçes e don Blasco Maça ab les companyes dels cauallers que uenien ab els, hague a tornar per força de temps a Terragona, car lo temps los hi adux: e cuydaren perir tots, per ço car la cocha faya molta aygua, e era ueylla, e a males penes pogueren ne traure la roba, els cauals, si que quant ho hagren treyt, la cocha sobri, e trencas tota sobre la mar.

105. E quan nos aguem estat tot aquel estiu en Maylorques, uench a nos en ·Bñ· de Sancta Eugenia, senyor de Torroela, e pregam lo que nos hauiem estat en Maylorques lonch temps depuys que fo presa, e uoliem nosen anar en Catalunya, e el que romangues en nostre loch en Maylorques, e que manariem als cauellers, e a tots los altres homens que faessen per el axi con farien per nos. E el dix nos queu faria, mas quens pregaua per tal que coneguessen les gens que el ara amat de nos, que li donassem Pals, ·I· castell qui Torroela e de Palafragel⁶⁰⁰, de sos dies, e axi entendrien les gents que nos lamauem. E nos atorga, ho, e preaua mes la amor que nos li mostrauem quel do, quel loch aquel no ualia molt de renda. E quan aço haguem feyt faem li carta que nos que li pagariem tot ço que el despendria en la messio que el faes en Maylorques.   -155-   E faem iustar conseyl general, ço es, tots los cauallers, e tots los pobladors qui eren en Maylorques, e dixem los aixi: Barons, nos hauem estat aqui ·XIIII· meses, si que neguna sao nons uolguem partir de uosaltres: e ara es a la entrada diuern, e semblans que la terra no tem a re, la merce de Deu, e uolem nos nanar: car maior conseyl uos poriem donar de la, que no fariem estan aqui ab uos: e denuiar a uos companyes tals que les Iles se pusquen deffendre, o de uenir nostra presona si mester uos sera: car creats en bona fe que no haura sao del mon de dia ni de nuyt que la maior partida del nostre pensament no sia de uosaltres: e pus Deus nos ha feyta tanta de gracia quens ha donat Regne dins en mar, ço que anch Rey Despanya no poch acabar, e que haiam nos aqui hedificada esglesia de nostra dona Sancta Maria, e tantes daltres quen hi haura, que sapiats que nous desemparare, ans per ma aiuda e per ma persona souen e menut nos ueurets ens haurets. E ploram nos: e els preseren lur comiat. E quan haguem estat una peça nos e els que no podiem parlar per la dolor que hauiem, dixem los quels lexariem per cap en ·Bñ· de Sancta Eugenia, e que faessen per ell axi con farien per nos, e si res hoiem de neguna part de estol que sobrels uingues, que nos⁶⁰¹ quey acorreriem de nostra preçona.

106. E sobre aço nos nos partim, et els hagren a sofferir nostre passatge, quar meylor era per a els e per a nos. E hauien hi dues galees, la una que era den ·R· de Canet, e laltra que era de Terragona, e lexam los cauals e les armes a aquels qui romanien nin hauien mester: e anam nosen a la Palomera, e recuylim nos en les galees, nos en aquela den ·R· de Canet que era de les bones galees del mon, e una partida daquels qui anauen ab nos en la altra. E al dia de⁶⁰² Simon e Iudes entram en mar, e estiguem tot aquel dia, e aquela nuyt, et altra dia: e quan uench al tercer dia a la mija nuyt, arribam a la Porrassa que es entre Tamarit e Terragona, ab molt gran bonança. E trobam aqui en ·R· de Plegamans, e saludans, e besans la ma: e al saludar pres se a plorar de molt gran alegria que ach de nos. E el sabia les couinençes que eren entre nos el Rey de Leo, con nos deuia dar son Regne, e la fiyla que la haguessem per moyler, e dix nos que mort era el Rey de Leo. E nos dixem li siu sabia per cert. E el dix que homens de Castela eren uenguts en Barçelona queu comtauen. E quan nos hoim aqueles noueles pesans molt, pero ab tot lo pesar que nos nauiem, conortam nos, que mes ualia apreu de nos la conquesta que nos hauiem feyta de pendre Maylorques, quel goany que faerem dauer aquel Regne: e pus Deus nou uolie, que nons deuiem entrametre de ço que el no uolia. E dormim aqui tro lo dia.

107. E quant uench que fo el dia clar recollim nos en les galees, e entram nosen regatan al port qui es plaia de Terragona: e les gents de la vila acuyliren nos alegrament, homens e fembres, e ab senyeres. E quant nos haguem menjat, e la roba tota treyta de les galees que hauien nostres homens, e els mariners, leuas uent de lebeg, e feu lo tan fort que les galees que estauen fortes denant lo⁶⁰³ qual feu larquibisbe Nesparech, e ha nom sent Miquel, e en cada galea hauia⁶⁰⁴ ·III· homens, los ·IIII· ne moriren, e estorçeren ne los ·II· E aqui nos mostra gran miracle nostre Senyor. E quan haguem estat en Terragona anam nosen en Montblanch, et a Leyda, e en Arago, e si neguns homens del mon podien be acuylir lur senyor ab prosessons, e ab alegria, e ab gran plaer, per tot loch on passauem, els ho fayen a nos, e grayen a Deu tot lo be que Deus nos hauia feyt.

108. E haguem estat en Arago aquel juern tornam nosen en Cathalunya. E nos en Barçelona, uengren nos noueles quel Rey de Tuniç uenia passar a Maylorques, e sen appareylaua, e que deien que les naus dels pisans e dels genoueses els chrestians se prenien. E sobre aço demanam de conseyl aquels nobles qui eren ab nos, els prohomens de Barçelona, con nos captendriem daqueles noues quens eren esdeuengudes: e els   -158-   dixeren nos que seria bo que sabessem la cosa pus certament en comptaua hom que no eren ueres. E sobre uns pleyts que hauia en ·G· de Muntcada ab homens de Uich, haguem a anar la: e quan nos haguem estat ·I· dia en Vich, e era prop dora de mija tercia, uench ·I· missatge quens enuia en ·R· de Plegamans, e ab trasnuytada tota la nuyt, e dix nos que noues eren uengudes per cert en Barcelona quel Rey de Tuniç deuia esser en Maylorques. E quant hoim aquestes noues som aixi coytats con podiem per temor que nons en uingues desauentura: e disnam nos ·I· poch, e no fem sino caualgar, e som ora de uespres en Barcelona, e hauiem feyta gran iornada, e reposam aquela nuyt. E quan uench al mati caualgam ribamar per hoir noues, e uim uenir una uela, e esperam los, e hauien bon temps, e foren hi tost. E era ·I· leny que era de Maylorques, e ·I· home daquel leny exi primer en una barcha, e demanam li quinyes noues aportauen de Maylorques. E el estech denant nos tot descolorit, e dix: Senyer, creem que jay sia lo Rey de Tuniç. E nos dixem: Auols noues aportats, mas nos hauem creença en Deu que hi serem ans que el. E sobre aço quens hauien conseylat en Barcelona dixem nos: Nons sembla que bon conseyl sia aquest per a nos ni per a la terra: car la meylor cosa que feu hom ·C· anys ha uolch nostre Senyor   -159-   que nos la faessem quan presem Maylorques: e pus Deus lans ha donada, non la perdrem per perea ne per coardia, car nos hi uolem esser al acorrer. Mas aquest es lo conseyl, que donem dia a aquels que foren ab nos a pendre. Maylorques, e que enuiem carta en Arago que aquels qui tenien bonor de nos ni son de nostra meynada, quens uinguen acorrer ab ço que han ni poden hauer, e dins ·III· setmanes que siem ab nos al port de Salou: que mes nos ualdria pendre la mort estan en Maylorques, que si nos la perdiem per nostra colpa: e sapiats que no la perdrem ho conoyxeran Deus e homens que no romandra en nos. E en aquela manera mateyxa con ho diguem de paraula ho complim de feyt.

109. E fom en aquel dia, e enans del dia, a Terragona, e haguem noliejades naus e terides, e una galea en que nos fom per saber noues si eren los sarrains en Maylorques. E foren les naus e les terides appareylades a compliment de ·CCC· caualers, e uengren ni ·CCL· e ·L· quen trobam en la terra, fom ·CCC· cauallers quan fom de la. E enans que nos passassen uench nos larquibisbe de Terragona qui era del linyatge de la Barca, e era nostre parent, e en ·G· de Ceruera qui era nostre pare de Poblet, e pregaren nos per Deu, e per la fe que els nos hauien, e per bon conseyl que els nos dauen, que nostra persona no la auenturassem, mas quey enuiassem aquels cauallers que aqui   -160-   feren aiustats pel passatge, e don Nuno que fos cap dels: e preseren se a plorar tan carament con podien, e anch a nos de lur plor nons pres dolor, e responem los en esta manera, e dixem que passatge era que nos per re del mon no lexariem que noy passassem. E punyaren molt en abraçar nos per rao de retenir a nos, e nos esquiuam nos dels, e partim nosen, e anam a Salou. E hauiem feyt cambi de la terra de Maylorques ab linfant don Pedro de Portogal, e hauiem li enuiat missatge que pensas dacorrer a la jla de Maylorques una uegada e dues. E el responien be, mas anch non mes res en obra.

110. E sus a la mija nuyt que nos fayem leuar la anchora a la galea, e als altres lenys per passar a la dauant dita terra, vench don Nuno a la riba de la mar, e cridaren a altres uous: Oy de la galea? Responeren: E que? E dixeren: Don Nuno diu, e queus prega quel esperets ·I· poch, que aqui es linfant de Portugal que uol parlar ab uos. E nos uolguem moure: e puys haguem de conseyl que pus aqui era quel uissem, que per el no lexariem a moure. E uim lo, e uench en una barcha el e don Nuno, e poja en la galea, e demanali ¿que uolia? E dix Linfant que era uengut aqui per passar a Maylorques. E quans Cauallers ha ab uos aqui? E dix: Be ni ha ·III· o ·V·, els altres uenen. E dixem: Sim aiut Deus no uenits be apparaylats per passar: mas ueus aqui   -161-   les nostres naus e les tarides ques mouen mati, e sius uolets recuylir entrats en bona ora, que nos anar nos nem, que en totes maneres si es lo Rey de Tuniç en Maylorques ni la ost. E dix el que romandria en la galea ab ·I· caualler e ab ·I· escuder, e que don Nuno manas passar los altres. E podien los leu passar, que sino aquels ·III· cauallers qui uenien ab el, no ni hauia pus ne ni uenien mes. E exi don Nuno de la galea, e el romas ab nos. E exi don nuno de la galea, e el romas ab nos.

111. E faem leuar la ancora, e meseren ma als rems, e exim fora al pelech. E entre anar, e uela, e rems, fom al segon dia, a ora de mig dia, en Soller, e trobam hi una naueta de genoueses: e quan nos uiren entrar hagueren gran paor a desmesura, e puys quan uiren la nostra senyera conegren que la galea era nostra, e lexarense caer en la barcha de penescalm, e uengueren sempre a nos, e demanam los: Barons, quinyes noues aportats de Maylorques? e els dixeren: Bones. E demanam los si hi era uengut lestol del Rey de Tuniç: e dixeren que no hauia negun sarray estrany en la Ila. E nos fom molt alegres per les bones noues que comptades nos hauien. E aduxeren nos galines: e enuiam ·II· homens de la nau a Maylorques per fer los saber que nos erem en Soller. E exiren nos recuylir ab gran alegria, e amenaren nos be ·L· besties enselades en que entrassem en la vila de Maylorques.

112. E nos entram en la vila: e la galea entrasen a rems al port de la uila. E dixeren nos aquels que nos hi hauiem lexats, que ben paria que bens membraua dels, e de la honor que Deus nos hauia feyta en conquerir aquel Regne: e nos podien tenir de plorar del bon saber que hauien de la nostra uenguda. E al terçer dia que nos fom en Maylorques haguem nostres naus e nostres tarides ab los cauallers que arribaren be e gent, e sens negun mal. E haguem nostre acort con fariem si els sarrains uenien: e haguem per conseyl que tinguessem nostres talayes, que enans que els uinguessen queu sabessem nos en la uila. E nos dixem los quels mostrariem una manera don los porien uençre: que a la part on els dreçarien les ueles, que nos nons acostasse, a la mar, los cauallers ni aquels qui eren bons a ops de fer batayles: e quens metessem en celada en la drecera on ells deuien uenir, e quels donassem homens a caual daquels qui no haurien cauals armats: e ab els que anassen homens de peu, tro a ·II· milia, e aquests que faessen semblant de uedar los de terra: e quan nauria eixida una gran partida dels, que comensassen de fuger contra la nostra celada, e els anagar sien dencalçar los, e cuydar fan que no hi ha plus daquels de caual ni daquels de peu, e que passassen per la celada nostra, e lauores que donassen salt ab los caualls armats, e ab aquels homens quens serien romases, leuats⁶⁰⁵ aquels ·II· milia: els altres   -163-   a caual quels haurien aduits a la celada retornassen a nos, e en tro sus a la mar no faes hom sino ferir en els. E quan los de les naus ueurien que aquels primers serien morts e uençuts, no gosarien pendre terra per lo mal que hauien pres los lurs. E aço duram de tenir les⁶⁰⁶ talayes per tota la Ila, que fessen farons, si lestol del Rey de Tuniç uingues, be per ·XV· dies.

113. E quan uench al quinzen dia sabem quel Rey de Tuniç no uendria ni aquel estol sobre la terra de Maylorques. E laores metem ma conquerir les montanyes, els castells que els tenien per nom Oloro, e Polença, e Sentueri. E podien esser los sarrains be ·III· mliia darmes, e daltres que ni hauia be ·XV· milia a entre fembres e infants. E feu nos parlar pleyt aquel que hauien feyt cap e senyor, e hauia nom Xuaip, e era estat de Xiuer, de tots sarrains de les montanyes e dels castells, que si nos li hauiem merce e li fayem be, que el nos retrie los castells e les montanyes, en tal manera pero que el pogues honradament uiure. E car aquest pleyt era bo per a nos, e per a totd los chrestians qui aqui habitauen e deuien habitar, e car la Ila no podia esser segura mentre tan gran guerra hi fos, fo conseyl dels nobles que aqui eren ab nos, e dels cauallers e dels altres, que presessem aquel pleyt. E fo parlat en aquesta manera: Que el ab ·IIII· altres qui eren de son   -164-   linyatge que nos los heretassem, e quels donassem cauals e armes, e cada ·I· roçi o mul o mula que fos bo e couinent: e quels sarrains poblasen en la terra, los que poblar uolien ab nos, e aquels qui no uolian fer sa uoluntat ni uolrien esser en son pleyt, quen faessem a nostra uolentat. E aço fo feyt ab cartes, e complit aixi con fo empres. E romaseren be ·II· milia sarrains en les montanyes que nos uolgren retre a nostra merçe.

114. E quan uench que fom segurs daquel estol que no deuie uenir de tot en tot, tornam nosen, e lexam hi en ·Bñ· de Sancta Eugenia e don ·P· Maça, senyor que era de Sent Garren⁶⁰⁷, e de nostra meynada, e companyes de cauallers e descuders que uolgren romanir ab don P. Maça, ben de ·XII· tro a ·XV· E nos passam nosen en Cathalunya: e els començaren de fer guerra ab aquels de la muntanya, e dura aquela guerra tot liuern, en tro en Mag. E hauien tan gran força los sarrains en les muntanyes que nols podien gran mal fer en les persones: mas daytant los fayen mal que no podien cuylir pa sino en alguns lochs caytius, e aquels nols podien bastar, si que uengueren a tan gran destret que pexien les herbes per les montanyes en manera de besties. En ·Bñ· de Sancta Eugenia e don ·P· Maça hagren acort que enuiassen a les montanyes, e ques retessen a els: e aço enuiaren lus a dir per lurs cartes, e   -165-   per ·I· sarray que les portaua. Els sarrains responeren per carta, que negun temps nos retrien a els sino al Rey qui hauia goanyada la terra. E en aço uiren⁶⁰⁸ en ·Bñ· de Sancta Eugenia, e en ·P· Maça, e els cauallers de la terra prferen conseyl que els abdos uinguessen a nos, e que hi passassem, e aixi hauriem tota la terra.

115. E uengren a nos en Barcelona, e dixeren que uolien parlar ab nos, e quens dirien bones noues. E dixem los, que be fossen els uenguts, e quels escoltariem, e que rebriem lurs bones noues. E dixeren nos, que pensassem de passar a Maylor, que sol que la nostra persona, hi fos ques retrien a nos, que aixi ho hauien empres ab els. E nos dixem los, que ben fossen uenguts, que bones noues aduyen, e que hi passariem. E fo lur acort dels qui uenien della que cauallers ni altres homens non calia passar sino nostra persona e nostres homens per seruir nos: que tant hauien els de nostra persona ab aquels qui eren dela per conquerir les montanyes con de ·M· cauallers. E dix en ·Bñ· de Sancta Eugenia: Senyor, manats armar dues o ·III· galees, e metets uos⁶⁰⁹ sus, que nos riem ab uos: sempre quels sarrains uos uegen, retramse a uos.

116. E axi con el ho dix, faem armar ·III· galees enfre Barcelona e Terragona: e al quinzen   -166-   dia foren ab nos a Salou: e feya nuyt escura e torbada, e a pesar dels mariners metem nos en la mar. E quan haguem anades ·X· milles ab ·I· poch doreg que hauiem, uench nos la bela nuyt e bona mar, e bela luna: si que dix en ·Bñg· Sesposes, que tant nos amaua Deus, que en galotxes poriem passar la mar, que nos cuydauem hauer mal temps, e uos hauets aytal temps con galees armades demanen, e par que Deus fassa per uos. E nos dixem li, que tal Senyor seruiem, que no caydauem fallir en res que faessem en nom del, e que li ho grayem aymnt con podem ni sabiem. E quant uench altercer jorn bon mati sus entrel sol exit e tercia, nos fom a Portupi, e endreçam nostres senyeres en cascuna de les galees, e ab nostres trompes entram nosen al port de la ciutat de Maylorques.

117. E quan los de la Ciutat nos uiren uenir, conogueren que nos erem, e que aquels que els hauien enuiats hauien be recaptada lur missatgeria; e tots a una ma, homens, e fembres, e infants, exiren al port ab molt gran alegria, e ab molt gran plaer de nos qui uenien: e aytambe los del Temple, e del Espotal ab los cauallers que eren en la Ciutat. E quan fom deualats en nostre alberch en Lalmudayna, dix nos en ·R· de Serra, lo joue, qui era lauores Comanador dels frares del Temple en aquela Ila; e per aço deim lo joue que altre ni hauia qui hauia nom ·R· de Serra   -167-   e era son oncle, e era Comanador de Montso: Senyer, parle ab uos ·I· poch a: una part. E nos escoltam lo, e dix: Uolets ser bona guerraria? Si enuiats les galees aixi con fon uengudes armades a Manorcha, e quels fassats saber que uos sots uengut en la Ila de Maylorques, hauran paor: e fets los saber que sis uolen retre a uos quels pendrets, e queus pendra dolor de lur mort, que uos no la uolets si ells no la uolen: e ab aquesta paor que hauran jo creu que uos hi farets uostre prou e uostra honor. E nos demanam en ·Bñ· de Sancta Eugenia, e don Assalit de Gudar, e don ·P· Maça, e dixem los aquel conseyl quel Comanador nos hauia dat, e el Comanador qui hi era denant, e dixeren queu tenien per bo, e que faessem ço quel Comanador hauia dit.

118. E manam an ·Bñ· de Sancta Eugenia, e a don Assalit de Gudar, e al Comanador que hauia dita la paraula, que fos, cada ·I· dels en cascuna galea, e quels dixessen que nos erem aqui ab nostra ost, e que no uoliem la lur mort: car ja hauien uist e hoit dels de Maylorques que nos uolgren retre a nos con los empreses. E si els se uolien retre a nos, e fer a nos ço que fayen al Rey de Maylorques, quels pendriem a merçe: e si uolien mes la mort e la preso que uenir a nostra merçe, nols en podiem escusar, car per aquesta la haurien a passar. E faem los fer carta en algarauia de creença a ·I· alfaquin nostre de Saragoça   -168-   per nom don Salamo germa de don Bahiel, que creeguessen a aquests tots ·III· de la missatgeria, que en els dirien per nos. Encara los dixem que nos nos acostariem al Cap de la Pera, don ha tro a Menorcha ·XXX· milles de mar, e quan hauriem lur ardit, que aquins trobarien.

119. E la nuyt faem les galees trasnuytar ab los missatgers: e foren a Manorcha altra dia entre ora nona e uespres. E lalcayt, e tots los ueyls, el poble de la terra exiren contra aquestes galees al port de la Ciutadela, e demanaren: De qui son les galees? E dixeren que del Rey Darago, e de Maylorques, e de Cathalunya, e que eren missatges seus qui uienien a els. E elss sarrains can aço hoiren feeren desemparar totes les armes als sarrains e metre en terra. E dixeren que ben fossen uenguts, e que exissen saus e segurs sobre lurs testes, e quels farien plaers, e honor, e amor. E les galees posaren les popes en terra, e els hagren enuiats per almetrachs, e per astores, e per coxins, e que siguessen es aplegassen. E exiren tots ·III· de les galees, e ·I· jueu que nos los hauiem liurat per trujanma⁶¹⁰. El alcayt, e son frare, El Moxerif, lo qual nos uys faem raiz de Manorca, qui era natural de Xibilia, e tots los ueyls escoltaren molt be la carta el missatge que nos los enuiam, e ab gran deuocio: e dixeren ques acordarien.

120. E lacort fo aytal, quels pregaren que sesperassen tro en laltre dia: e enuiaren per mes ueyls qui eren de la Ila, mas en aquel loch no eren, per ço que poguessen hauer lur conseyl pus complidament. E en ·Bñ·, e don Assalit, el Comanador responeren los que pus els ho uolien queu farien. E sempre demantinent conuidaren los si uolien entrar en la uila de Ciutadela, que els los hi farien gran amor⁶¹¹ per amor del senyor Rey de qui eren. E els dixeren los que entro que fos feyta la resposta que noy entrarien, que nols era manat per nos. E els dixeren, que fos a lur uoluntat. E a poca dora estant feren los uenir ·X· uaques, e ·C· moltons, et ·CC· galines, e pan e ui tant con ne uolien: e estegren ab els tro a hora de uespres per assolaçar los. E el uespre can los sarrains sen entraren en la vila, los nostres missatgers sen entraren en les galees. E aquel dia a hora de uespres fom nos al Cap de la Pera, que es uista de Menorques. E uejats be la ost⁶¹² de Rey que no hauia ab nos sino ·VI· cauallers, e ·IIII· cauals, e ·I· escut, e ·V· escuders quens seruien, e ·X. homens de criasso, els troters. E cant uench ques uolia escurir, enans que menjassem, haguem foch, e dixem a aquests nostres que uinguessen tots ab nos, e metem foch en mes de ·CCC· lochs per les mates sa e la, en semblança dost qui la alberguaua. E quan aço uiren los sarrahins enuiaren dir per ·II· ueyls als nostres missatgers: E a que era aço daquels   -170-   fochs que feyen al Cap de la Pera? E dixeren los nostres, que aço eral Rey qui era aqui ab ses osts: car axi los ho hauiem castigat: e uol hoir uostra resposta breument o du o dals. E quan los sarrains hoiren aço hagren gran temor entre si: e quan uench al mati dixeren ques soffrissen un poch, que en breu haurien la resposta. E els dixer queu farien.

121. E quan uench al mati que hagren feyta lur oracio los sarrains, exiren lalcayt, e son frare, el Almoxerif, e els ueyls, e be ·CCC· dels moros dels meylors homens de la Ila, e dixeren: Que grayen mol a Deu e a nos lo bon missatge quels enuiauem, car be conexien que longament nos podien defendre a nos, e que farien escriure ab nos en ·I· lo plet que els farien. El pleyt fo aytal, que deyen que la Ila era molt pobra, e en aquela Ila no hauien loch en que poguessen fer sementer a la deena part de la gent quey hauia, e quens tendrien per lur senyor, e ço que els haurien queu partirien ab nos: car rao era quel senyor agues del sos homens, e quens darien cascun any ·III· milia quarteres de forment, e ·C· uaques, e ·D· entre cabres e oueyles: e que nos faem carta ab els quels guardassem els defenessem axi con homens nostres e uassals: e aquesta cosa farien a nos, e als nostres per tostemps. E dixeren los nostres missatges, que encara haurien plus a fer, quens. dessen posat de Ciutadela, e daquel pug en que   -171-   e es lo major castell de la Ila, e si altres forçes hi hauia quens en dessen postat de totes. E en aço els uengren forçats, e tiran⁶¹³: e quan uench a la derreria els hagren lur acort, e dixeren que pus nos ho uoliem queu farien, car hauien hoit dit que nos erem bon senyor ales gents nostres, e aixi hauien esperança que seriem, a els. En aquest pleyt, ço es, a ser les cartes, e fer les jurar sobre Lalcora a tots los majors els meylors homens de la Ila, hagren a estar ·III· dies que nou pogren acabar. E don Assalit feu metre en les cartes quey haguessen ·II· quintars de mantega cada any, et ·CC· barques⁶¹⁴ per bestiar a passar. E nos estiguem al Cap de la Peyra tota uia esperan les galees ab los messatgers que nos hauien enuiats, nos faem tota uegada aquels fochs que faem tota uegada aquels fochs que faem primerament.

122. E quan uench al quart jorn gran mati, e al sol exit, e hoida nostra missa, vench nos missatge que les galees eren uengudes. E enuiaren nos a dir los nostres missages que aguiassem be la casa en que nos erem: e faem la be aguiar, e enjoncar de fenoyl, que no hauiem altre jonch: e mete cobertors nostres, e daquels que eren ab nos, per les parets de la casa dali on se deuien metre: e uestim nos los meylors uestirs que hauiem nos, e aquels qui ab nos eren. E foren aquests los missatges qui uengren de Manorques: son frare del alcayt, el Almoxerif, e ·V· ueyls los pus   -172-   honrats de Ila. E nos enuiam los cauals e altres besties en que uenguessen a nos. E quan foren denant nos saludaren nos ab gran reuerencia, e fermaren nos los genols denant, e⁶¹⁵ quens saludauen per lalcait ·C· milia uegades aixi con a senyor en qui el hauia sa esperança. E nos responem los que Deus los donas bona uentura, e quens playa la lur uenguda molt. E per tal quels de la ost nons faessen enbarch ni presa en les paraules que nos hauriem ab els, mudam nos daqui per tal que mlils poguessem parlar ab els. E grayren molt a Deu e a nos les paraules que nos los dixem.

123. E començaren los missatgers de retraure sa missatgeria, e la resposta. E mostraren nos sins playen les cartes que hauien tractades ab els. E nos dixem quens açordariem: e els exiren sen defora. E nos dixem als nostros: Ben deuem grayr a nostre Senyor, car, ço que nos no hauem nos dona e, sens peccat, e a tan gran honor de nos. Aqui no ha altre acort mas que prengam ço que usaltres hauets feyt, e que graescam a nostre Senyor la merçe quens fa. E dixem los quens playa la composicio quels nostres hauien feyta ab els: e faem nostres cartes ab nostre sagell quels donam, que fossen nostres, e dels nostres per tots temps. E els que faessen aquest tribut per tots temps a nos e als nostres.

124. E pus que aquest pleyt haguem feyt ab els, hauem ne agut atretant o pus que la donchs: car els nos donen, can los demanam conuinentment, tot ço quels demanam: e cascun any prenem dels, menys de nostra demanda, tals coses que fan a pendre. Dels sarrains de la Ila ques eren alçats a la montanya haguem per catius, e per fer a nostra uolentat: e donam a aquels quin uolien dels quels poblassen per la terra en manera de catius. E acabam aquests ·II· feyts en aquest uiatge ab ·III· galees, per ço can playa a aquel Senyor quens hauia feyts: e puys tornam nosen en Cathalunya, e en Arago, e de la hora en ça no hach mester, la merçe de Deu, nostra aiuda la ila de Maylorques, ans la ha nostre Senyor multiplicada, que ual ·II· tants que no faya en lo temps dels sarrains.

125. E quan uench que foren ·II· anys passats, uench lo sagrista de Gerona qui era elet archibisbe de Terragona, per nom en ·G· de Muntgri, e en Bñg. de Sancta Eugenia, e son frare a Alcaniç, e nos fom molt alegres de la sua electio. E quan fo denant nos pregans quens plagues que el se presentaua denant nos. E dix nos que si nos li uoliem donar Euiça, quel ab son linyatge que la conquerria, e pus nos no la hauiem, e hauiem altres coses a fer, que ben deuiem uoler que el la conqueris per ço que hom digues que larquibsbe de Terragona hauia conquerida Euiça, e el que   -174-   la tenria per nos. E nos haguem nostre acort, e per ço quan en enteniem que el nos faya honrament que conqueris terra, e que la tingues per nos, atorgam li ho. E el apparaylas ab son linyatge, e aguisa son passatge, e feu ·I· trabuquet e ·I· feneuol. E cant saberen aço linfant de Portogal e don Nuno uiren se ab larquibisbe, e dixeren li, que els serien en sa aiuda, e per aytants con els me narien homens de caual e de peu en sa aiuda, quels en des part. E larquibisbe atorga ho, e foren tots en aquela companya.

126. E passaren a Euiça, e preseren terra menys de negun contrast que nols faeren los de la Ila. E uengueren ab los cauals armats, e ab les naus, e ab los lenys al port Diuiça, e aqui fermaren ses albergades, e combateren la. E quant agueren los genys parats, lo feneuol⁶¹⁶ que no tiraua tant tiraua a la uila, el trabuquet al castell. E quan uiren quel mur se trencaua de la uila per lo feneuol que hi tiraua, començaren de cauar, e quan los de la ost uiren que hora era del combatre, asseiaren los primerament de batayles menudes: e quan uiren que hora era quels combatessen, armas tota la ost, e prengueren tota la una cerca del mur de la vila. E quan uiren los sarrains que aquela hauian perduda es basaren se, e parlaren pleyt ques retrien. E Johan Xico⁶¹⁷, qui   -175-   era de Leyda, fo lo primer hom qui entra en la cerca del mur de la uila. E aixi hagueren en esta manera la ulia el castel, si quel trabuquet noy tira ·X· pedres. E pus que Euiça fo presa, moltes uegades hi uengueren galees de sarrains, e la merçe de Deu, preseren hi totauia major mal que noy pogueren fer.

127. E nos estauem en nostre Regne en Arago iugan e deportan: e erem en Alcaniç, e ab nos lo Maestre del Espital, e don Blasco Dalago, e foren abdos denant nos en ·I· terrat. E nos estan aixi deportan e parlan, comença f¡sa paraula lo Maestre del Espital qui hauia nom Nuch de Fuylarquer, e dix: Senyer, pus Deus uos ha tan be guiat el feyt de Maylorques, e en aqueles Iles, no començarets uos ni nos deça en aquel Regne de Ualencia qui ha estat de cara tots temps e de frontera a uostre linyatge, e tots temps han punyat dauer aquel, e nol han pogut hauer, on, si Deus majut, bon seria quey pensassem, pus som aqui denant uos, que don Blasco hi sap mes que nuyl hom del mon, e queus dixes daquela terra qual loch li semblaria en que uos posquessets entrar, e pendre. E respos don Blasco Dalago: Jo ben dire al Rey tot quant hi se, e que a el bon sia: e pus nolets, Maestre, que jo hi diga, direhi. E nos pregam lo   -176-   que dixes hon li semblaria que nos primerament poguessem entrar el Regne de Ualencia.

128. E don Blasco giras deues nos, e dix: Senyor, uer diu lo Maestre del Espital, que pus part mar uos ha Deu dat conquerir, que a lo que esta a la porta del uostre Regne queu conquirats. E es la meylor terra, e la pus bela del mon: que jo, Senyor, he estat en Ualencia be ·II· anys, o pus, quan uos me gitas de⁶¹⁸ terra. E no ha uuy deius Deu tan delitos logar con es la ciutat de Ualencia, e tot aquel Regne, e ten be ·VII· iornades de terra de lonch: e si Deus uol que aquel conquirats, e uolra la meylor cosa haurets conquesta de delits, e de forts castells que sia el mon. E jo direus ço que a mim sembla: Si jous conseylaua que anassets assetjar ·I· fort castell, dar uos hia mal conseyl, car be ni ha ·XL· o ·L· que mentre que menjar haguessen uos ni tot uostre poder nols poriets pendre: mas conseyl uos en quant jo se ni enten que anets a Burriana per aquesta rao, car, Borriana es loch pla, e es prop de uostra terra, e uenra uos hi per mar e per terra mlis que no faria si pus luny fossets en la terra, e a fiança de Deu al pus luny haurets la dins ·I· mes, e trobar hiets gran conduyt, e aquest es lo meylor loch que yo se per uos començar a conquerir lo Regne de Ualencia. E dix lo Maestre del Espital: Senyor, uer uos diu en Blasco, que el mon no es tan   -177-   bon loch con aquel de pendre, que axi ho dien tots aquels qui han estat al Regne de Ualencia, e fama publica es.

129. E dixem nos: Ara hauem hoit lo conseyl de uos e de don Blasco, e tenim lo per bo e per leyal, e en nom de Deu faças, pus acordat es, que almenys⁶¹⁹ mauets aconseylat: e direus ara vna cosa, que par que Deus ho uuyla. Nos erem a Maylorques al Cap de la Pera, quan Manorques se rete: e era ab nos don Sanç Dorta, e don Garcia Dorta son frare, e Pero Lopis de Polmar, qui hauia estat per missatgeria nostra al alcayt de Xatiua, e nos gabam los molt la terra de Maylorques, e mentre nos la gabauem, dix don Sanç Dorta: Senyor, uos guabats tot dia Maylorques, el Regne de Maylorques, mas conquerits Ualencia, e tot aquel Regne, que tot es nient contra aquel: que uos trobarets en Ualencia, que uos exiran ·V· milia o ·VI· milia balesters de ·II· peus, e dels tres mes de compte que no lexen acostar ost de la uila, tant es lo poder de les balestes⁶²⁰ e del podere quey es. E si aquela prenets, podets ben dir que sots lo meylor Rey del mon, e aquel qui tant ha feyt.

130. E sobre aquestes paraules nos fom somoguts, e per ço quan desloauen Maylorques, e loauen Ualencia. E dixem: Ara uolets queus digam   -178-   con nos sembla que la pendrem? Nos no hauem muyler, e parlen nos la fiyla del Rey Dongria, e el duch Doltalrich⁶²¹, e parla ho Lapostoli, e nos hauem hauda fiyla de Rey dels pus honrats del mon: e iassia quens uuylan donar la fiyla del duch Dostalrich, ab mes hauer no la pendrem, que mes amam la fiyla del Rey Dongria, que quant nos no ualiem tant nos donaren la fiyla del Rey de Castela don Alfonso, ben es rao que ara quan ualem mes que prengam fiyla de Rey. Araus direm con pendrem Ualencia, e tota la altra terra. Nos nos nirem a Borriana, e haure coonduyt, aquel que leuar puxar en azembles de Terol, e farem uenir daltra part per mar conduyt per rao que abast en la ost, e leuar hiem ·II· feneuols: e quan hajam presa Burriana, farem hi uenir la Reyna nostra muyler, per tal que entenen les gents que major cor hi hauem destar. E aquels castels qui son a les espatles, aixi con es Peniscola, e Ceruera, e Exiuert, e Polpis, e les coues Dauinroma, e Alcalaten, e Morela, e Cuyler, e Aras qui uenen⁶²² del camp de Burriana de conduyt, e⁶²³ seran entre nos e terra de chrestians, tots sauran a retre, perque nos ferem denant, e no poran hauer lo conduyt quels uenia de Borriana.

131. E quan aço sia feyt que nos haiam aquels castells, mudar nosem a ·I· loch que dien los chrestians lo Pug de Sebola⁶²⁴, e es prop de Ualencia dues legues. E daqui a caualcades que farem fer a Ualencia, e que la talarem quan nos uenrem⁶²⁵, e sabrem ardit que seran uenguts a gran flaquea, e a gran cuyta de fam, metrem nos sobre els enans que cuylan lo pa altra uegada, e assetiar los hem, e ab la uolentat de Deu pendrem. E dixeren don Blasco, el Maestre a nos: Sils sarrains que son en Ualencia vos ho haguessen aixi dictat, nou porien mils dictar, e semblans que nostre Seynor vos uol guiar, pus tan bon acort nauets. E aqui fo acordat con se faes ne con no. E aenant nos fom en Terol, e don Pero Ferrandeç Daçagra, senyor Dalbarrazi, conuidans que caçassem senglar, e que meniassem ab el en una aldea Dalbarrazi que ha nom Exea, que aquil trobariem, e nos atorgam li ho.

132. E quan haguem menjat, e era prop dora de uespres, uench a nos missatge que peons de Terol e de la frontera hauien enblat Ares. E era aqui ab nos don Pero Ferandez, e don Atorella⁶²⁶, e aquest qui uench demana albixeres per les bones noues que aduytes hauia. E nos dixem li que les li dariem. E don Pero Ferrandez no sabia re en aquesta frontera. E dix don Atorella: Senyor, gran be uos ha uengut, que molts hauets   -180-   goanyat hui, que entrada es de goanyar lo Regne de Ualencia. E no dixem: Aixi ho uuyla Deus. E el dix: Senyor, noy tardets, que Ares es molt bo logar e molt fort, e podets lo retenir a pesar de tots quants sarrains ha el mon: e pensats de caualgar, e no tardets, que jo sel logar qual es, e uos ueurets ho can hi serets, e direts que jous he dita ueritat.

133. E enuiam a Terol per Ferrando Dieç, e per Rodrigo Ortiz, e per cauallers quy hauia, que exissen a nos en Alfambra. E som enans que la nuy fos escura a Alfambra, e aqui sopam, e faem dar ciuada, e anam depuys de la mija nuyt a auant: e quan fo alba nos fom al cap del camp de Muntagut, e passam pel Pobo, e exim a Uliaroja, e albergam aqui aquela nuyt: e sus en lalba nos exim de Uilaroja que es del Espital, e quan fom sus al cap de la serra quey podie hauer tro a mija legua, uench nos ·I· balester a caual, e uench trotan e darlot, aixi con uenir podia a nos, e dix nos: Senyor, saluadus don Blasco, e dis uos que sua es Morela. E quan hoim aquestes noues pesans molt. E dix Ferrando Dieç: Senyor, acordats uos con ho farets, que mester uos hauets a acordar. E faem tirar lo balester a una part, e demanam don Pero Ferrandeç e don Atorella, e Ferrando dieç mentre que fayem tirar los altres, acostas a nos a la oreyla, e dix nos: Lexats la anada Dares, que Morela es gran cosa, e ualria mes   -181-   que la tinguessen moros que don Blasco, que pus iuaç la hauriets hauda dels moros que de don Blasco: e iassia que don Blasco sia mon senyor, uos sots mon senyor natural, e per senyor que pusca canuiar quan me uolre no lexare a uos de dir lo meylor, que entenats que jom tinch per uostre natural. E demanam de conseyl a don Pero, e a don Atorella, e als altres cauallers, con ho farem. E dixeren don Pero, e don Atorella, que aquela anada Dares hauiem emparada quey anassem, e puys que anassem a Morela, e daquel cami queu hauriem tot. E dix Ferrando Dieç: Senyor, jo son aqui dels menors de uostre conseyl, mas ques queus diga negu, a Morela anats, e manats alforrar los peons de Terol, e de les aldees, e queus siguen tant con poran, e que lexen tots los serrons. E nos entenem que deya ço que meylor era, car enans deu hom atendre a les grans faenes que a les menors. E dix nos que pensassem de cuytar, que gran carrera hauia daquel loch tro a Morela.

134. E manam als homens de peu que lexassen als vns, e quels altres prenguessen armes, e que pensassen de uenir, e els faeren ho. E nos de trot e darlot passam lo riu de Calderes⁶²⁷: e anam, e anam nosen tro al riu que passa al peu de la costa de Morela. E quan fom aqui, ·II· peons alforrats aconseguiren ab nos en ·V·⁶²⁸, e demanam los dels altres hon eren: e dixeren que uenien. E pujam   -182-   la costa, e fo, a ·I· puget ques feya en la costa de Morela, e meteren li puys nom Pug del Rey, e estiguem aqui esperan la companya que uenia: apareylam nostres guaytes a caual e a peu, que nuyl hom no pogues entrar ne exir tro en laltre dia que haggesem nostre acort: e jaguem tota la nuyt en aquel pug. E moch se temps de neu, car era la passada la festa de sent Michel, e feyen molta, e uenia ab pluja que nuyl hom nos gosaua descobrir la cara per paor que la neu nol tocas, els cauals e les besties iahien en una fouia⁶²⁹ que si faya, e de ça e de la on podien, si que les azembles qui aduyen lo conduyt a nos aquela nuyt no pogren pujar lo conduyt, ni nos deualar a els per paor que aquels del castell nou faessen a saber a don Blasco, ni quels hi entras major poder: e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuyt que menjam en Uilaroja tro a hora de les uespres, ni nos ni els cauals⁶³⁰ ni les besties.

135. E quan uench al sol ixit, don Blasco uench se ·V·⁶³¹ en sos cauals, e sos perpunts uestits, els escuders quels aportauen les armes: e uiren lo deualar nostres guanyes per la costa a enjus, e don Ferran Pereç de Pina, qui era cap de les guaytes, enuians missatge que don Blasco hi uolia entrar, e que manassem que faessen. E enuiam los a dir que si entrar hi uolia, que no li lexassen entrar, e que vingues denant nos. E enans que nostre   -183-   , messatge fos la, don Blasco cuytauas dentrar con abans podia, e Fferran Pereç de Pina acostas a el, e dixli: Que sera don Blasco? E el respos: Uuyl entrar en Morela, e manare con ho fassen, e puys ire ueer el Rey. E en tant acostas a ell aquel que nos hauiem trames, e dix li a la oreyla que nos manauem que no li lexassen entrar. E dix li Fferran Pereç: Don Blasco, lo Rey uol que anets a ell. E el dix: Deits al Rey que ades sere ab ell, sino que ·I· poch he a demanar. E el respos: Sapiats que nous hi lexara hom entrar tro anets denant el, pus aço ma enuiat dir. E⁶³² acostas a ell en guisa que si fugir uolgues que nou pogues fer. E don Blasco, ueen que a fer sauia, gira la regna, e uingue ues nos, e les nostres guaytes ab ell.

136. E el descaualca denant nos, e nos leuam nos per ell: e puys assech se denant nos, el, e don Pero Fferrandes, e don Atorella, e Laceyt Abuceit⁶³³, e dix que uolia parlar ab nos a vna part. E faem los tots partir daqui, sino nos e ell, e dix nos: Ea, senyor, quem uolets? E nos dixem: Nos uos direm⁶³⁴ que don Blasco uos hi sots, e sots mon majordom, e hom que nos hauem molt amat e ben feyt, e que tenits terra per nos, Deus, segons que uos mauets enuiat a dir, hans⁶³⁵ dat est logar: ara est logar es tan fort e tan nomenat, que iassia que uos merescats tot be que   -184-   haguessets, est logar no fa a nuyl hom del mon sino al Rey: hon uos pregam per la naturalea que uos hauets ab nos, e pel be queus hauem feyt, e per ço com sots nostre majordom, que uuylats lo castell per a nos, en tal manera que nos façam tant de be a uos e als uostres, que tot lo mon diga que bon guardo uos hauem retut per lo seruici quens, hauets feyt. E el dix: Senyor, e nous membra la carta que uos nos hauets feyta? E dixem nos: Si membra be, e dir uos hem con diu, que si uos goanyauets alguna re de moros, ques fos uostre. E el dix: Senyor, axi es be⁶³⁶. E nos dixem: Don Blasco, ben sabets que aquest goany no tany a uos per aquesta rao, car aquest e ·I· castell que ual tant com un comtat ab ses pertinencies: mas aço pertan a uos de fer, que pus Deus uos ha donat tan bon logar, e quel me podets retre, que uos quel me retats, e que jous faça tant de be que coneguen los homens que seruici mauets feyt, e jo fer lous he de bon grat. E el dix: Senyor, acordar me e respondreus.

137. E exi ab ·IIII· cauallers quey hauia a vna part, e uench a nos quan se fo acordat, e dix nos: Senyor, e uolets hauer de tot en tot Morela? E nos dixem: Don Blasco, ben podets entendre que uolem que nos la haiam, que a nos fa, e a uos fa lals queus hauem profert. E el dix: Pus jo ueg uostra uoluntat que uos la uolets hauer, e quem proferits   -185-   ferits tant de be, queus seguire, e quem plau que uos la haiats: e prech uos duna cosa, que pus Morela uolets hauer, quem façats tanta damor que jo la tingua per uos, que ben es raho, que pus jo laus ret, que la tinga per uos mils que nuyl hom del Regne. E nos responem li quens plahia, e dixem li: Pus axi es, anem denant don Pero Ferrandez, e don Atorella, e Açeyt Abuceyt, els altres cauallers, e sapian con la tenits per nos. E el dix que li plahia. E anam denant els, e el dix que nos dixessem primer, e nos dixem: Don Blasco, deits uos, que a uos fa a dir. E el dix: Senyor, uos me faes carta que si jo prenia algun logar de moros que fos meu: pero tant es lo be que uos me hauets feyt, el quem deyts quem farets, que be es rao que si jous pusch fer algun seruici quel uos faça: e es ma uoluntat, que pus uos uolets que aquest castell sia uostre, queu sia, e jo queu uuyl, e prech uos que uuylats, que yo quel tenga per uos, que maior raho es que yol tenga que nuyl hom del uostre Regne. E nosi dixem li que li ho grahiem, e que li goardonariem lo seruici quens hauia feyt. E en tant ferma jonols denant nos, e feu nos homenatge de mans e de boca con tenia lo castell de Morela per nos. E nos estiguem aquel dia aqui, el altre dia partim nosen, e anam nosen a Ares, e cobram lo, e donam als peons per ço con lauien enblat als sarrains, tant, que els foren pagats de nos.

138. E en aquela saho era viu lo Rey don Sanxo de Nauarra, fiyl del Rey don Sanxo, qui fo meylor rey que anch fos en Nauarra. E el Rey de Castela fahia li mal fer a don Lop Dieç, senyor de Uiscaya, si que li hauia tolts ·II· o ·III· castels dels seus. El Rey de Nauarra enuians missatge que si nos uoliem ab el hauer couinença⁶³⁷, que el la haurie ab nos, e quens faria tanta de gracia e damor que anch Rey no la feu a altre major. E fo nostre conceyl quel anassem ueer a Tudela, car be hauia ·XXXV· anys que el no era exit de Tudela, ne caualga, en negun logar, E sobre aço diguem a don Blasco, e a don Rodrigo Liçana, e a don Artho de Fozes, que fossen ab nos a aqueles uistes, e foren hi. E quan fom la, el no poch daualar a nos ala uila de Tudela, per ço con era molt gros⁶³⁸ a desmesura e a maraueyla, e hauia uergonya gran de les gents quels uis si donchs no era en loch amagat: e per aço haguem a pujar la fins al castell. El primer dia a hora de uespres nos pujam lassus, e acuyllins be e gint de quent el podia, que exi a nos en loch hon no era exit ne daualat tan a enjos be hauia ·X· anys, e abraçam nos: e era be tan gran de persona con nos: e aço feu molt alegrament e rien: e ma a ma pujam nosen per vns escalarons⁶³⁹, e trobam los setis adobats en vna clastreta que era de la capela   -187-   sua, e aqui dix nos que li plahia molt⁶⁴⁰ per dues coses, la vna per la sua uista, e laltra quel hauiem gran desig de ueer. E quant haguem estat vna peça en aquest solas, dixem li, que el nos hauia enuiat missatge e quens uolia ueer per nostre pro e per nostra honor, la qual cosa creyem, pus el nos ho enuiaua a dir. E iassia que la paraula del missatge fos bona e a plaer de nos, tan solament pus uos nos enuiassets missatge que nos uos uissem, uenriem uos ueer esta nuyt: mes es uespre, e al mati uenrem aqui, e uos porets parlar ab nos aqueles paraules queus plaura. E el respos que parlarie ab nos del major be que encara nons hauia parlat nuyt hom. E nos grahim li ho molt: e ab aytant partim aquela nuyt la uista.

139. E quan uench al mati hoim nostra missa, e puys pujam lo ueer el castell, e el comença a dir en esta manera: Rey, jo creu que uos sapiats o deuets saber quanta damor, e de parentesch es entre uos e nos:⁶⁴¹de parentesch leuat lo fiyl de la comtessa de Campanya, qui es nostre nabot: mas daytant tenim que uos nos atanyets mes que el, per ço quan nos ell la amor que nos amam mes: car en ell la amor que nos li fem, alogam la molt mal, can nos faem a ell plaers e amors, se capte molt   -188-   mal de nos, que parlaua e tractaua ab nostres homens de Nauarra quens desapoderas⁶⁴² e que el fos Rey: e per aço enuiam per uos, que uolem mes lo Regne per a uos que per ell, ni per altre hom del mon: e uuyl uos ho mes dir de ma boca, que no que altres fossen entre nos e uos: pero en aquesta manera, que no diguen los homens que alguna cuberta noy hauem, que nos uolem afiyllar uos, e uos e tot que affiylets nos: e es cosa couinent que nos muyram ans que uos, car nos hauem be ·LXX·VII· anys e uos non hauets ·XXV· E esta cosa fem per les gents, que nons tenguen per home leuger en nostres feyts.

140. E nos quan hoim la paraula plach nos molt⁶⁴³, que ben semablaua que de gran amor li uenia: pero quel pregauem que no li pesas, e quens acordariem ab aquels nobles qui eren uenguts ab nos, e que al uespre tornar liem ueer e que li respondriem. E lacort feu se per aquesta raho, car nos hauiem fiyl de la Regina dona Lienor, fiyla que fo del Rey de Castella don Anfos: e hauiem lo feyt iurar a tos los nobles, e als cauallers Darago, e a les Ciutats, e a la ciutat de Leyda: e enuiam li don Blasco, e don Atho de Fozes, e don Rodrigo Liçana, e que en secret li mostraren aquesta raho ab aquels que el hi uolria metre. E foren la, e dixeren li: Lo Rey nos   -189-   enuia a uos, e uolem uos dir aquestes paraules per ell, que el nous uol dir cara a cara, e enuiaus ho dir per nos: ben sap lo Rey que uos sabets que el ha ·I· fiyl de sa muyller, pero partit ses dela per manament del Apostoli: e ha manat iurar aquel fiyl a sa terra Darago, e a Leyda: e la mort dels homens es en ma de Deu, car aytantost se moren los jouens con los veyls: e aeuest es lo major enbarch que el ha, que el no li poria tollre fort dret en sa uida, que si aquela cosa no fos, sapiats per uer que fort ho uolria eli plauria, car be coneix que li mostrats gran amor.

141. E sobre aço dix ques acordaria: e hac en son acort don Sanxo Fferrandeç de Montagut e en ·G· Baldoni, qui era lauors⁶⁴⁴ lo meylor home el mes poderos de Tudela, e daltres qui a nos no membren. E fo aquesta la resposta segon dia bon mati: Que gran cosa era que ell, qui era tan ueyl, sauenturas ab dues persones aytals con nos e nostre fiyl erem: mas pero per la gran amor que el nos hauia ab que nos li aiudassem del Rey de Castela qui li faya tort, e quel deseretaua, queu faria, e quel Rey metria nostre fiyl quey fos ab nos en ·V·: que si el moria ans que nos, que la terra e tot son Regne a nos romangues, e si de nos desauenia, e de nostre fiyl don Amfos, que romangues nostre Regne e nostra terra a ell: e aço que el   -190-   faria jurar sos homens a nos primer, e nos quel faessem jurar a ell, que aquesta couinença e aquestes cartes ques complis. E uengren a nos los Richs homens nostres, e doxeren nos con hauien parlat ab el, e tractada la manera.

142. E quan nos hoim la paraula som ne molt alegres nos e aquels qui eren ab nos, e ias fos que nos haguessem a entrar en guerra ab lo Rey de Castella, ab tot aço sins era bo el pleyt per ·III· raons: la vna pel tort quel Rey de Castela li feya molt gran, laltre per ço con ell hauia ·LXX·VIII· ans, e ques metia ab nos que erem ·II·, que cascun podiem tant uiure o mes que el segon dret e segons natura, be era raho que a aquesta uenturans metessem ab ell: laltra que pus a tort li faya mal lo Rey de Catela, e el nos feya hereter de cant hauia, axi con a son fiyl, que bens podiem metre en aquela guerra per bona rao, pus el nos feya donacio de Nauarra, que podiem be defendre aquela terra de nostre pare, pus el nos afiylaua.

143. E sobre aço pujam a ell ab nostres Richs homens, e trobam ab ell ·II· o ·III· richs homens que li foren uenguts de nouel, e responem li en axi: Que li grayem molt la honor e la amor que el nos hauia enuiada a dir, e que en aquela manera con los Richs homens hauien parlat ab el, quen   -191-   pendriem en⁶⁴⁵ fariem, e que li ajudariem contra lo Rey de Castella, e contra tot hom que li uolgues ser mal a⁶⁴⁶ tort: e sobre aço en presem dia en tro a ·III· setmanes que el faes uenir los nobles tots de Nauarra, e els cauallers, e de cada ciutat ·X· homens, ab uoluntat de tots los altres, que ço que els farien que els queu atorgarien, eu fermarien, eu loarien: e de totes les grans uiles ·IIII· homens de cada vna uila, ab auctoritat de tots los altres que atorgauen ço que els farien, e nos faessem atretal que enuiassem per los Darago, per los Richs homens, e per los altres, axi con el enuiaua, e quan los seus haurien feyt sagrament e homenatge de senyoria e de faeltat a nos, quels nostres faessen en aquela manera a el.

144. E aquell dia som a Taraçona, e entram a Tudela, quar el non podia exir, ab nostres Richs homens e de les Ciutats, e presem lomenatge e sagrament de senyoria e de feeltat de tots los demunt dits, que apres sos dies ffossem Rey de Nauarra nos, o linfant don Alfonso si mes uiuia que nos, e nostra generacio per tots temps. En aquela manera faem entrar en Tudela los Richs homens de cascuna uila, e aquels de la nostra senyoria que faessen sagrament e homenatge a ell, axi con el hauia feyt fer a nos: e encara que donam ·I· hom que fos per Nauarra, prenem los sagraments els   -192-   homenatges daquels que feits nols hauiem, e el aytambe feu ho fer en nostra terra.

145. E feytes coses, haguem acort nos e ell com nos captendriem del feyt del Rey de Castella, e aço foren ·IIII· o ·V· richs homens de la sua part e atretants de la nostra, e haguem alguns ciutadans de Saragoça de la nostra part e de la sua, e aquests juraren, mans sobre sants Euangelis, que tenguessen secret, e cascu dixes son seny en ço que meylor ne seria. E alongam lo conseyl tro al mati, que ja era laores prop de la nuyt. E les grans faenes son meylors de parlar mati qui fer ho pot, que en altra hora del dia: e hoides les misses bon mati, foren tots aquels qui eren de secret denant lo Rey de Nauarra e denant nos, per dir ço que hauien pensat sobre aqueles fuenes aquela nuyt. Car diu Salomo en sos Prouerbis que la nuyt ha conceyl: e per ço que mils poguessem pensar tota aquela nuyt donam los dia al mati.

146. E quan uench al mati dixem nos al Rey de Nauarra que dixes primer, per ço con era pus antich e sabia mes en les coses que nos. E el comença sa paraula en aquesta manera, e dix: Rey, en los feyts Despanya he jo molt assaber per vna cosa, car los he uists e so usat de les coses que ben se faeren en mon temps: e hague ja guerra entrel Rey de Castella e mon pare, e la   -193-   merce de Deu tota uia quan sencontrauen los seus ab los nostres eren be apreses los nauarreres: mas tantes eren les sobres, que ells son molts e nos som pochs, que alo nos tenia dan, mas empero la merçe de Deu, sol que uos haiam per aiudador, be so per a els. E façam ho axi, aiudar vos he jo molt be e de cor, e uos aiudat a mi aixi con uos tinch en manera de fiyl: e si abdos nos aiudam be, uencer los hem be ab Deu, que nos tenim dret e els tort: e ab aytant feu fi a ses paraules, e dix nos que nos quey dixessem. E dixem nos que fos Richs homens sabien mes en la frontera que no fayem nos ne nostres Richs homens: e sobre aço uench la paraula a don Garcia Almorauit⁶⁴⁷, e dix: Rey Darago, la feyt desta terra uos dire jo, e saben hi tant o mes aquels qui aqui son de Nauarra, en lo mal que don Lop Dies de Uiscaya fa al Rey, quel mal que fa al Regne al Rey lo fa: e fa ho ab lo poder seu que ha molt gran, el Rey de Castella ha manat a sos homens que li aiuden si mester lus ha. Mas pus tant de be nos ha feyt nostre senyor Deus, que la uostra amor e la del Rey de Nauarra ha tant aiustada, hauem esperança en Deu que uos ab ·II· ho acabarets tot, e honrarets al Rey e a uos en tal manera, que a tot lo mon plaura per lo gran tort que li fan. E dixeren a don Sanxo Fferrandez de Muntagut quey dixes, e el dix hi: Senyor Rey,   -194-   que uolets als, que ço que esperauem que Deus faes de merçe ara hon hauem? que si uos abdos uolets pendre be aquest feyt, la cosa uenra a bon cap: e per queus diria hom mes? que pus uos haguessets be uostra fazenda, el Rey e uos acabarets ben aquest feyt. E dixem als Richs homens e als dels conseyls quey hauia molts, quey dixessen, e dixeren a vna uou: Aço dit es, e aixi ho atorgam tots, que don Garcia e don Sanxo han dit que si ben uos hi uolets abdosos pendre, quel feyt uendra a honrament de uosaltres, e nos seruiruos hem axi con meylor porem. E dix lo Rey de Nauarra: Pus que uos uolgues queu dixessen los Richs homens, diguen los uostres. E dix don Atho de Fozes: Aço us direm nos de la part del Rey Darago: dats nos uos Reys abdos de queus puscam seruir, e jo metre hi ço que uos me darets, el meu que joy metre nos quitara de penyora de ·V· anys, que pus los cors hi hauem a metre, mal planyer hi farie lauer. E dix don Blasco Dalago: Senyor, ben uos dien los Richs homens de Nauarra que si uos abdos punyats en la cosa leuar be e enfortiment, tots ne ualrem mes, e uos e nos: e pus Deus ha aiustada la nostra amore la del Rey, molt podets ser abdos si fer ho uolets. E sobre aço dix don Rodrigo Liçana: Prenent conseyl uos e el Rey de Nauarra, que ajats auer per aquels quius seruiran en est feyt, que ab los homens de ualor hauets a goanyar uos e ell esta cosa de que ara parlam, e menar   -195-   la a bon cap. E dix lo Rey de Nauarra: Deits uos, Rey Darago. E dixem nos queu fariem.